Aquesta setmana el Tribuna Superior de Justícia de Catalunya ha dictat dues sentències que qüestionen la política lingüística de la Generalitat i l’afebleixen. Una de les sentències anul•la el decret de la Generalitat que exigia als metges forenses i als oficials de l’administració de justícia catalana el nivell C de catal Aquesta setmana el Tribuna Superior de Justícia de Catalunya ha dictat dues sentències que qüestionen la política lingüística de la Generalitat i l’afebleixen. Una de les sentències anul•la el decret de la Generalitat que exigia als metges forenses i als oficials de l’administració de justícia catalana el nivell C de català, i als agents interins, el B, que el sindicat de treballadors de Justícia va demandar. Una segona sentència es refereix al català a l’ensenyament. El TSJC, contestant una demanda de l’Associació per la Tolerància, ha anul•lat la preinscripció del curs escolar del 2002 perquè la conselleria d’Educació no hi incloïa la possibilitat de triar la llengua vehicular que els pares volien per als seus fills. Tot i que la llei de Política Lingüística deixa ben clar que la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya és la catalana, el tribunal ha recordat a la Generalitat el dret dels pares a triar entre l’espanyol i el català fins al 8 anys. Dues sentències, en definitiva, que posen de manifest les dificultats de garantir els drets dels catalanoparlants en l’administració de justícia, un dels àmbits més complicats a l’hora de tirar endavant mesures per a la normalització, i el model d’immersió lingüística a l’escola, absolutament bàsic per assegurar que qualsevol nen o nena acabi l’ensenyament obligatori amb uns coneixements de català mínimament acceptables.
