A poc a poc, es van coneixent els detalls de la nefasta actuació de l’antic bisbe de Castelló, Juan Antonio Reig, a qui se li va aplicar el vell principi de ‘promoveatur ut removeatur’. Insòlitament, a diferència del que és habitual, Reig no va ser nomenat administrador apostòlic de Castelló, mentre no prengui possessi&oac A poc a poc, es van coneixent els detalls de la nefasta actuació de l’antic bisbe de Castelló, Juan Antonio Reig, a qui se li va aplicar el vell principi de ‘promoveatur ut removeatur’. Insòlitament, a diferència del que és habitual, Reig no va ser nomenat administrador apostòlic de Castelló, mentre no prengui possessió el nou bisbe. El nunci va decidir que assumís aquesta responsabilitat el vicari episcopal Elías Sanz, home moderat. Un cop ha desaparegut de l’escena Juan Antonio Reig, els afers tèrbols van sortint a la llum. Així, el Seminari de Castelló, una de les ninetes dels ulls de Reig, ha baixat en picat. Dels 60 seminaristes que hi havia, el nombre s’ha reduït a dotze, una cinquena part. L’explicació és senzilla. De fet, Reig per tal d’augmentar com fos les estadístiques i guanyar punts, acceptava tots els candidats sense cap filtre previ. Nois d’altres diòcesis, fins i tot d’Amèrica Llatina, eren rebuts amb els braços oberts. Alguns d’aquests havien estat expulsats d’altres seminaris per conflictius, però a Castelló podien aixoplugar-se sense cap problema. Com tantes altres realitats promogudes pel polèmic bisbe, el Seminari era de cartró pedra. Quan va arribar a la diòcesi, una de les primeres actuacions va ser cessar fulminantment l’antic rector del Seminari, de gran prestigi i molt ben valorat per tothom, per ser massa obert. Un capellà que es va queixar directament al bisbe per aquesta arbitrària destitució, va rebre la lapidària resposta de Reig: “Ara hem guanyat nosaltres i per això el trec”. El capellà li va replicar que algun dia això canviaria, afirmació que va ser resposta amb l’antològica reflexió: “Yo siempre estaré en la cresta de la ola”.
