Que fa unes dècades s’hagués passat d’un sistema dictatorial a la democràcia formal com a model de govern a l’Estat espanyol no vol dir que la censura hagués desaparegut. Certament, aquesta va mudar en les maneres, però d’existir ha continuat existint. Ho fa en forma de dependència econòmica, ho fa en forma d’autocensura –especialment greu en les fornades de periodistes sorgides en democràcia-, ho fa en forma d’obediències polítiques i favors diversos, però ara ha reaparegut la seva forma més clàssica i directa: el segrest d’exemplars.
Ha estat de la mà del jutge de l’Audiència Nacional –una altra institució hereva- Juan del Olmo, que, a petició de la fiscalia, ha ordenat que la policia retiri dels quioscos i prohibeixi la difusió del darrer número de la revista satírica El Jueves, així com que confisqui el motlle del dibuix. L’argument, un suposat delicte d’injúries a la Corona. I és que a la portada del darrer número –la revista surt els dimecres- s’hi representa una caricatura dels prínceps en una postura sexual explícita. La vinyeta fa referència a l’ajuda de 2.500 euros a la maternitat anunciada pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. A més, s’ha demanat al director de la revista que identifiqui l’autor de les caricatures, que podria ser acusat de delictes contra la monarquia que poden arribar als dos anys de presó.

Amb aquesta mesura, que aixecarà un bon enrenou, queda clar que, a diferència del que estàvem acostumats a veure en quant a repressió de la llibertat d’expressió no se cenyeix ja només a catalans i bascos (recordem la persecució a l’editor Pepe Rei per la biografia no autoritzada del cap de l’Estat), sinó que arriba a espais nacionalment espanyols. Les tradicionals mofes i dures crítiques d’El Jueves envers els nacionalismes català i basc no han impedit que tota la força de l’Estat li caigués a sobre. Es veu que encara hi ha coses pitjors que els nacionalismes “perifèrics”, i és fer conya dels Borbons, el tabú de sempre elevat ja a categoria de pilar fonamental.