Quan hom fa una enquesta d'opinió, i demana als ciutadans la seva intenció de vot, les respostes obtingudes rarament s'ajusten a la realitat. L'ocultació de vot, la no-resposta, el rebuig a ser enquestat, els biaixos en les mostres o la indecisió dels electors tardans són els factors que fan que la intenció directa de vot no sigui un indicador vàlid per predir el que passarà a les properes eleccions.
Per això cal aplicar a aquestes respostes uns models estadístics correctors que ens permeten de fer estimacions de la intenció de vot. És el que popularment s'anomena 'cuina' de les enquestes, ja que l'aplicació de diferents models pot resultar en diferents prediccions. Tenint en compte la innegable influència de les enquestes sobre les campanyes electorals, és evident que la tria dels models d'estimació de vot mai no és neutra.

En les enquestes encarregades per empreses o partits, els qui paguen l'enquesta són lliures d'aplicar-hi la 'cuina' que estimen convenient. I els lectors som també lliures de creure'ns o no aquestes dades. Però quan les enquestes provenen d'institucions públiques, quina és la fórmula de cuina que s'ha d'aplicar? Davant d'aquesta problemàtica, diverses institucions han pres actituds diverses. El CIS, depenent del Ministeri de la Presidència espanyol, hi aplica un model que manté en secret. Desconeixem, per tant, els mecanismes emprats pel CIS per a oferir una determinada predicció de vot i per tant no tenim elements per avaluar-los. Irònicament, quan el Partit Socialista estava a l'oposició, va demanar reiteradament, en seu parlamentària, que es fes públic el model emprat. Però en arribar al govern, la pràctica no s'ha modificat i continua sent secret.

El Centre d'Estudis d'Opinió, per evitar polèmiques, opta per no aplicar cap correcció i oferir només les dades d'intenció directa de vot, sense cuinar. Es tracta d'una opció legítima, ja que evita prendre decisions que sempre estan subjectes a crítica. En qualsevol cas, l'opció del CEO és més transparent que la pràctica del CIS.

El que resulta més qüestionable és que en les rodes de premsa de presentació dels baròmetres no es remarqui amb suficient claredat el fet que la intenció directa de vot no ens permet predir els resultats de les eleccions. Possiblement la cerimònia de la confusió a què estem acostumats cada vegada que es publica un baròmetre sigui responsabilitat tant dels periodistes com de la política de comunicació del propi CEO. Però, en tot cas, abona la tesi que seria més desitjable que el CEO oferís una estimació raonable de vot, a partir d'un model elaborat amb criteris estrictament tècnics (l'IDESCAT de ben segur que té personal àmpliament qualificat per fer-ho). I això sí, amb les portes de la cuina ben obertes.