A l’igual del que ja va fer l’any 1998, l’Església basca torna a jugar un paper clau en el procés de pau d’Euskadi. Capellans de prestigi de la diòcesi de Bilbao, amb una estreta connexió amb el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, treballen discretament des de fa molts anys al costat del conegut capellà irlandè A l’igual del que ja va fer l’any 1998, l’Església basca torna a jugar un paper clau en el procés de pau d’Euskadi. Capellans de prestigi de la diòcesi de Bilbao, amb una estreta connexió amb el bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, treballen discretament des de fa molts anys al costat del conegut capellà irlandès Alec Reid per assolir una pau definitiva.  Aquests capellans vinculats a l’àrea de pastoral social no van amagar la seva frustració quan van conèixer la filtració de la reunió secreta mantinguda a Zuric l’any 1999 entre representants del Govern i d’ETA, en la qual Uriarte va fer de mitjancer. Filtració que van atribuir directament a l’entorn del ministre d’Interior d’aleshores, Jaime Mayor Oreja. L’Església basca sempre ha mantingut una actitud valenta a favor de la pau, molt qüestionada pels sectors reaccionaris de l’Església espanyola. Aquest esquema, de fet, s’ha vist confirmat també ahir, en les reaccions antagòniques de la cúpula de l’Església espanyola i de l’Església basca davant l’anunci d’alto el foc. Així, mentre el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, assumia la mateixa postura apocalíptica de la COPE i titllava la treva “d’insuficient” i al mateix temps recordava la polèmica Instrucció pastoral sobre la valoració moral del terrorisme - rebutjada per la majoria dels bisbes catalans i bascos- on es considera que “no és moralment acceptable negar unilateralment la sobirania d’Espanya”. En canvi, en un to radicalment diferent, els bisbes bascos subratllaven que havien rebut la notícia “amb veritable esperança”. I, amb discreció i humilitat, manifestaven entre línies que continuaran treballant en aquesta línia constructiva.