No s’han atrevit. El sector dur de la Conferència Episcopal Espanyola, finalment, no ha imposat la seva majoria i ha decidit passar de puntetes sobre l’anunciat document que havia de sacralitzar la unitat d’Espanya. Cañizares, Rouco, Romero Pose, Osoro, Martínez, García Gasco, Reig i molts d’altres hauran d’esperar una altra ocasió, No s’han atrevit. El sector dur de la Conferència Episcopal Espanyola, finalment, no ha imposat la seva majoria i ha decidit passar de puntetes sobre l’anunciat document que havia de sacralitzar la unitat d’Espanya. Cañizares, Rouco, Romero Pose, Osoro, Martínez, García Gasco, Reig i molts d’altres hauran d’esperar una altra ocasió, potser a la tardor. En qualsevol cas, no han aconseguit el seu objectiu, que hauria alineat descaradament l’Església espanyola amb les tesis més reaccionàries del Partit Popular. Tot i així, alguns no han dissimulat gens ni mica la seva visió apocalíptica, en especial el bisbe de Granada, Javier Martínez. Diverses són les causes d’aquesta derrota dels ultres catòlics. La fermesa de la gran majoria dels bisbes catalans i dels bisbes bascos que han comptat amb una minoria de bisbes espanyols assenyats com a aliats. La postura conciliadora dels moderats Ricardo Blázquez i Fernando Sebastián, president i exvicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, també ha ajudat. Al mateix temps, el document signat per 27 personalitats polítiques, culturals, socials i eclesials catalanes que van deixar molt clar que si s’aprovava aquest document aniria en contra del Magisteri pontifici i suposaria una interferència política difícilment justificable. I en el rerefons, la por a la confrontació i a l’escàndol públic que suscita la divisió. Sens dubte, el titular d’un diari madrileny de diumenge passat, Cisma en la Conferencia Episcopal, haurà resultat decisiu. El dissens i la discrepància, en els defensors a ultrança de l’ortodòxia, genera urticària.
