El catalanisme fou un ampli moviment social i cultural que influí poderosament tots els aspectes de la vida catalana des de la política fins a les ciències i les arts. Puig i Cadafalch és un exemple perfecte, en tant que intel.lectual, artista i polític de la complexitat d’aquest fenomen. Accedí jove a la militància associativa en el Centre Escolar Catalanista (1886) i posteriorment s’afilià al Centre Nacional Català, precedent immediat de la Lliga Regionalista, formació per la qual fou escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona(1901-1905). Fou elegit diputat a Corts per Barcelona en les eleccions de la Solidaritat (1907) i ajudà Prat de la Riba en la seva tasca cultural i política. El 1917 fou designat segon president de la Mancomunitat i confirmat el 1919,el 1921 i el 1923. El cop d’estat del general Primo de Rivera comportà primer la substitució dels diputats provincials d’elecció popular per una Mancomunitat a gust del dictador, i finalment la supressió de la Institució. També l’ajuntament dictatorial de Barcelona el destituí del seu càrrec d’arquitecte de l’Exposició, quan Puig ja era un reconegudíssim arquitecte i urbanista , autor d’edificis com Els quatre gats, la casa Amatller, la casa Macaya, la Casa de les punxes, la casa Quadras o la fàbrica Casarramona.
La dictadura del general Franco no únicament continuà la persecució contra la seva activitat política i cultural sinó que també li prohibí l’exercici de la professió d’arquitecte. Puig i Cadafalch també va fer construir les 4 columnes a Montjuïc, on s’haurien de restituir ara, perquè és l’entorn per al qual van ser concebudes.