A pocs dies que el President en funcions del govern balear, Francesc Antich, sigui substituit per José Ramon Bauzá, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha engegat un cicle de debats sobre la Llei de Normalització Lingüística.
Què és, com s'aplica i on, quina història arrossega i quina funció social desenvolupa a les Illes han estat les principals qüestions que s'han debatut a la taula rodona en motiu dels 25 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística. A la sala d'actes del Parlament de les Illes, plena de gom a gom, ahir es van poder sentir les explicacions de Miquel Sbert, jurista i inspector d'Educació, sobre la història d'aquesta llei. Sbert va indicar que la norma va ser aprovada "tard" -el 1986-, ja que l'any 1975 la llengua pròpia ja es trobava present a les aules de molts centres privats i d'alguns de públics de les Illes.
Per la seva banda, el jurista Lluís Segura va destacar en la seva participació al debat la importància i la necessitat de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes: "Al 1986 era una llei esperada i necessària. Actualment és una llei que no està prou desplegada, encara donaria més de si. Un exemple és l'acció del Tribunal Constitucional, que ja la va retallar eliminant l'article 13 del seu redactat, en el qual s'incloïa la regulació de l'ús del català a les forces armades". Tot i això, Ignasi Ribas, advocat i expresident de l'OCB, va voler celebrar la presència de la llengua pròpia als mitjans de comunicació de les Illes, la qual va qualificar de "positiva", i va posar com a exemple l'evolució que ha dut a terme el canal de televisió IB3, que va començar incomplint la normativa i ara la compleix.
Amb aquest debat, però, l'OBC ha volgut anar més enllà de la pedagogia. Explicar què és la normativa implica també entendre l'actual context polític i històric que es viu a les Illes, amb una dreta ara instal·lada al poder i disposada a abolir totes aquelles expressions culturals pròpies del territori. Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha denunciat en declaracions a Tribuna.cat que la llei no és la que l'OCB voldria però que el seu decret de mínims a l'educació, que implica l'obligatorietat del 50% de presència de la llengua catalana, pot ser abolit: "El PP vol canviar el decret de mínims a l'ensenyament i això implica que el procés de normalització lingüística aniria enrere. També els molesta especialment l'obligatorietat de demostrar coneixements de la llengua pròpia per a accedir a càrrecs de l'administració. Aquest és un altre dels punts clau que podrien ser tocats per Bauzá. La llei en certa mesura ha quedat antiga perquè no té en compte aspectes com la immigració, però si algú pretén retallar-la hauria de tenir considerar l'ampli consens que es va assolir en la seva aprovació l'any 1986".
