Antes roja que rota. Aquesta es una frase procedent de la guerra civil espanyola referida a que els nacionalistes i feixistes espanyols preferien un Estat espanyol a mans de les esquerres que no pas la secessió de Catalunya o el País Basc. Ara a l'Iraq venen a dir "Abans sunnita (o xiita) que trencada", perquè en aquell estat la divisió no es entre esquerra i dreta sinó entre xiites i sunnites, tots ells musulmans però de diferent creença, i el perill de trencament procedeix dels kurds (l'equivalent a catalans i bascos situats dins de l'España eterna). Des de la invasió nord-americana de l'Iraq i el caos que s'hi ha installat s'ha desenvolupat una guerra civil entre xiites i sunnites degut a que els primers s'han fet amb el control del govern i les institucions (són la majoria de la població) desplaçant el domini tradicional dels sunnites. Però la evolució de la situació ha portat a que fa un parell de setmanes dotze partits polítics, que tenen uns 150 diputats al parlament iraquià, hagin signat un "projecte nacional" que agrupa a sunnites i xiites i va dirigit contra els independentistes kurds que gaudeixen de una situació de sobirania plena en el Kurdistan iraquià. El "projecte nacional" demana un acord sobre la ciutat de Kirkuk basat en un consens polític parlamentari i que la firma d'acords petrolers sigui monopoli del govern central, de Bagdad. El Kurdistan iraquià lluita per incorporar al seu territori la ciutat de Kirkuk i els seus voltants, rics en petroli, i està prevista al celebració de un referèndum enguany. I pel que fa al petroli el govern kurd ha signat ja quinze acords petrolers amb empreses estrangeres des del passat mes d'agost i ara sunnites i xiites iraquians volen recuperar el control d'aquesta riquesa, ni que estigui situada en territori del Kurdistan. El ministre iraquià del petroli ha amenaçat en fer fora del país a totes les empreses que firmin acords amb el govern kurd. Tot plegat porta als kurds a tancar files per fer front al seu enemic tradicional, els àrabs, siguin xiites o sunnites.

El "projecte nacional" ha estat firmat per formacions polítiques xiites, sunites, turcmanes i yazidis i entre els partits polítics xiites signants està Daawa, que és la formació política del primer ministre Nuri Al-Maliki. La situació es força complexa ja que el govern d'Al-Maliki està basat en una aliança entre els principals partits xiites i els kurds. El "projecte nacional" podria ser un primer pas per fer fora del govern de Bagdad als kurds i substituir-los pels sunnites com a aliat preferent dels xiites.

Fins fa poc temps l'exèrcit iraquià, format bàsicament per xiites, contava amb el suport de l'exèrcit kurd en la seva lluita contra la insurrecció de les províncies sunnites però en els últims temps els nord-americans han canviat de tàctica i han creat unes poderoses milícies sunnites, Al-Sahwa, formades en gran part per exinsurgents, per lluitar contra Al-Qaeda i aquests milícies son presents a les ciutats de Mossul i Kirkuk, on una gran part de la població es kurda. El president del Kurdistan, Barzani, ha manifestat que el seu poble no accepta la presència d'aquestes milícies en ciutats que considera que han de formar part del Kurdistan. En definitiva, una situació complexa que pot embolicar-se encara mes en qualsevol moment.