El govern belga ha partit peres de nou. El primer ministre Yves Leterme ha presentat la dimissió davant del rei belga al·legant que ara mateix veu impossible una reconciliació nacional entre els flamencs i els valors que cohabiten des de fa desenes d'anys sota l'administració belga. De fet, el que ha anat succeint en els darrers temps, la permanent divisió entre les dues comunitats, ha fet que cada moviment polític a nivell estatal, més enllà de les dues regions, hagi presentat sempre grans dificultats, fins al punt que són molts, especialment des del nacionalisme flamenc, els que veuen en la independència l'única solució.
En tot cas, de moment el debat encara és lluny de la independència. Ara, es tracta de veure com es pot intentar superar aquesta nova fase de bloqueig (cal recordar que els diferents partits van necessitar mesos per posar-se d'acord a l'hora de fer un nou executiu). Alguns apunten a fer eleccions tot just tornant de l'estiu, però els més cautelosos creuen que el rei de Bèlgica procurà convèncer a Leterme per tal que aguanti fins al juny de 2009 quan hi haurà les eleccions al Parlament europeu i es podria fer coincidir amb les belgues.

Més enllà de les eleccions, la situació a Bèlgica, o cada vegada més, Flandes i Valònia, és difícil de gestionar ja que mentre els flamencs visualitzen a prop seu l'anhel de la nació flamenca, els valons defensen aferrissadament mantenir l'estat Belga amb amplis poders per la unitat central per tal de gestionar el dia a dia de les dues comunitats tenint en compte les diferències de tot tipus existents entre les dues regions federals. La discussió sembla que s'apropa, doncs, cap si el federalisme servirà per aturar els anhels de Flandes cap a l'autodeterminació.