La cooperació internacional és una bona mesura per rentar la cara als països del Primer Món quan persegueixen interessos poc o molt ocults al Tercer Món. Molt sovint, aquests interessos van encaminats a mantenir els lligams amb les excolònies per tal que aquestes continuïn depenent de facto de la metròpoli de la qual es van independitzar. Si l’estat francès només centra els seus esforços de cooperació per al desenvolupament als països francòfons del Tercer Món i la Gran Bretanya als anglòfons, la cooperació de l’estat espanyol se centra a Sud Amèrica. Però la geopolítica espanyola no limita els seus interessos a l’Amèrica Llatina. A falta de colònies a l’Àfrica, l’estat espanyol s’esforça darrerament en promocionar la cooperació a excolònies africanes de Portugal.

Una bona mostra n’és la radiografia del sector realitzada per l’Asociación Profesional de Cooperantes. Un 58% dels cooperants espanyols centren els seus esforços a Sud Amèrica, especialment a l’Equador. Però, just darrere de l’Equador, Angola i Moçambic són els dos països que concentren més cooperants espanyols, molt per sobre de Guinea Equatorial de Teodoro Obiang. Les ajudes perquè els cooperants espanyols centrin els seus esforços a Angola -potència regional a l’Àfrica Austral i país ric en petroli i diamants- no paren de créixer cada any, sobretot des del moment en què Portugal no juga un paper gaire clar en la política internacional. D’altra banda, curiosament, només el 7% dels cooperants espanyols treballen al Magrib, la zona del Tercer Món més propera a l’estat espanyol i que, després de l’11-S i l’11-M, es va identificar com una àrea preferent de cooperació.