La periodista Laia Altarriba i el fotògraf Oriol Clavera són al Kurdistan, des d'on cobreixen els actes del Dia Nacional Kurd per a diferents mitjans. Aquesta és la crònica i fotografia que han penjat al bloc Quadern de viatge, obert expressament per a explicar l'experiència.
Mai havia vist un embús com a aquest a Diyarbakir. No és que a la ciutat no hi hagi cotxes, però la veritat és que normalment els he vist circular sense massa problemes i no havia vist encara cap embús. Així que haver de fer cua com avui pels carrers de la ciutat em sembla un fet insòlit. La majoria de vehicles van atapeïts fins dalt de tot de gent. Alguns són camions amb la part del darrere destapada i plens de persones que s'hi mantenen de peu gràcies a la pressió entre uns i altres. També hi ha molts cotxes que porten tants passatgers que als Països Catalans qui els conduís perdria de ben segur els 12 punts del carnet de cop. Moltes altres persones es desplacen cap al punt de celebració a peu. Famílies nombroses senceres, grups de joves, dones amb criatures, homes amb els pantalons tradicionals, d'altres a la manera occidental...
És Newroz, el dia nacional més important pel poble kurd, i són pocs a Diyarbakir que s'ho volen deixar perdre. Els que tampoc s'ho perdran són els centenars de policies i soldats desplegats per la ciutat i per l'àrea on se celebren els concerts i els mítings. Perquè ningú s'oblidi de la presència de l'exèrcit turc a la ciutat, durant tot el dia helicopters militars i avions a reacció voleiaran incansablement Diyarbakir.
A mesura que avancem, cada cop el camí és més ple de gent i cotxes. Al principi veiem poques banderes amb els tres colors identificatius del poble kurd: el verd, el groc i el vermell. Però a mesura que avancem cada cop la gent les exhibeix més obertament. Tot i això, un cop trobem aparcament i baixem del cotxe, la corrua formada per diverses desenes de policies que flanquegen el camí fa que la majoria torni a amagar els mocadors. Un cop deixem enrere els uniformats tornen a aparèixer per tot arreu els tres colors.
La gent està eufòrica. Estem a les afores de la ciutat. Ja hem deixat enrere els últims edificis de la ciutat (un tall brusc de la ciutat, com ja he vist en altres països però que és força sorprenent en el nostre: de sobte passes dels carrers asfaltats i alts edificis a camps sense cap rastre d'urbanització) i atrevessem diversos camps en direcció cap un descampat que queda a diversos centenars de metres al fons. Ens arriba la música que fa estona que ja sona sobre l'escenari i ja veiem onejar les banderes amb els colors prohibits. De lluny es veu una gran massa de gent, difícil de comptabilitzar. El nombre anirà creixent i disminuint durant tot el dia, ja que milers de persones aniran arribant i marxant de la celebració. Per això és tant difícil de comptabilitzar quanta gent hi ha. Tothom em diu durant el dia i també els dies següents que s'hi han reunit al voltant d'un milió de kurds vinguts tant de Diyarbakir i de les localitats properes com d'altres ciutats kurdes, i també de les metròpolis turques i fins i tot d'Europa. Com podria contradir-los? El que em veig amb cor d'assegurar és que hi van passar centenars de milers de persones.
El descampat que acull la celebració quan hi arribem és un mar immens de banderes vermelles, verdes i grogues. També onegen banderes amb la cara del líder kurd empresonat Abdullah Ocalan (anomenat carinyosament pels kurds com a Apo, tiet en kurd). Avui la policia i l'exèrcit no actuaran per evitar-ho. Imagino que no els interessa crear incidents en una ciutat de Diyarbakir després d'haver sortit tant poc gloriosos de l'operació militar terrestre de fa poques setmanes contra els campaments del PKK al Kurdistan sud.
Al ritme de la música es formen corrues on la gent balla sense parar cançons tradicionals i també de noves. M'expliquen que una de les cançons més aplaudides critica, precisament, l'operació turca contra el PKK. Els dos presentadors que des de l'escenari donen pas als grups de música i després anunciaran els diversos polítics que intervindran conviden tothom a comprar un CD que alguns venedors ambulants ofereixen: l'intèrpret es diu Delila, era una jove cantautora de la guerrilla que fa vuit mesos va ser assassinada amb armes químiques per l'exèrcit turc amb deu companys més. Tothom se sap les seves cançons.
Moltes dones llueixen vestits tradicionals. D'altres s'han guarnit amb cintes dels tres colors prohibits. Les més grans porten el cap tapat amb el mocador blanc fi tradicional de les dones de camp kurdes. Com que més de tres milions i mig de kurds van ser forçats a abandonar casa seva per l'exèrcit turc durant els anys noranta (l'exèrcit va evacuar i cremar més de 4.000 pobles que es van negar a ajudar l'Estat turc a lluitar contra la guerrilla del PKK), aquelles pageses i ramaderes ara viuen a les ciutats kurdes i turques, però no han abandonat els seus mocadors que van aprendre a portar de les seves mares i àvies. Avui moltes als mocadors hi duen brodats el vermell, verd i groc. La gran majoria de les dones joves, però, porten el cabell descobert.
A mig matí arriba per fi el torn d'encendre la pira que està collocada al mig del descampat. És un dels rituals imprescindibles del Newroz. Al mateix moment que el foc s'encén, centenars de braços s'alcen amb el mòbil a la mà per retratar la imatge. Voleu millor combinació entre tradició i noves tecnologies?
I quan el foc ja crema fa una estona, arriba el torn dels parlaments dels dirigents del DTP (el partit polític dels kurds a Turquia), que és qui convoca la celebració. Tots els que parlen critiquen el govern d'Ankara, perquè diuen que el primer ministre Erdogan va assegurar que treballaria per millora les condicions de vida de la població kurda (que majoritàriament forma part dels més pobres de Turquia) i per trobar una solució al conflicte que pateix aquest poble, però que no ha fet cap gest que permeti avançar.
Especialment emocionant és la intervenció de Leyla Zana (líder kurda que va entrar com a diputada al Parlament d'Ankara el 1991, però al cap de poc la van portar a judici per haver dit en llengua kurda que volia l'agermanament entre els kurds i els turcs. Va passar deu anys a la presó). "La vostra veu és la veu dels màrtirs", assegura Zana als centenars de milers que se l'escolten, "i qui ho negui és que és cec o sord. Els kurds sabem d'on venim. Si avui podem afirmar que som kurds és gràcies als nostres herois", conclou. La gent respon al crit de: "el PKK és el poble, el poble és el PKK". Molts s'emocionen quan els presentadors llegeixen la carta que envia Ocalan des de la presó d'Imrali: "Vodria ser avui amb vosaltres celebrant el Newroz". Desenes de milers de persones responen: "Biji Serok Apo" ("Visca el president Apo).
I continua la música, i les danses. I entremig van passant desenes de venedors d'aigua, yogur líquid, pintxos i altres productes per satisfer la gana i la set.
Sembla que la pluja ha estat clement amb el Newroz enguany. Un dia ennuvolat des de primera hora del matí amenaçava de deslluir la celebració. Però no han començat a caure gotes fins que els parlaments dels diputats i líders kurds han conclòs. Moltes persones comencen a marxar. Però per enorme que sigui la riuada dels que marxen, l'esplanada continua plena de gent que no vol marxar fins que acabin d'actuar tots els grups. Els actes han començat a les 10 del matí i molts no abandonen l'indret fins que sona l'última nota a les 5 de la tarda.
Ens queda un llarg camí de retorn, primer travessant els camps, després fins el cotxe, i finalment superar de nou un embús inèdit en aquesta ciutat abans que ens deixin de nou a l'hotel. Durant el recorregut de tornada més càntics que no paren a favor d'Ocalan i també de la guerrilla del PKK, que s'acaben quan entrem de nou a la ciutat, com també es fan fonedissos molts dels mocadors amb els tres colors prohibits. La riuada de gent es va diluint pels carrers. Queda la satisfacció a les cares, que ningú pot ni vol amagar.
"El poble kurd és viu", han assegurat des de l'escenari durant tot el dia. Qui podria negar-ho avui a Diyarbakir?
"Newroz piroz be"
... mentre la repressió deixa dos morts i desenes de ferits en altres ciutats kurdes
Ens llevem el dissabte 22, l'endemà de la celebració del Newroz, amb la notícia que hi ha hagut incidents en altres ciutats kurdes de Turquia entre la gent que volia celebrar aquest dia assenyalat pel poble kurd i la policia. Ens expliquen que a diferència de Diyarbakir en altres ciutats els actes de celebració han estat prohibits. Al llarg del dissabte i diumenge anem tenint més notícies: els enfrontaments s'escampen per Van, Hakkari, Siirt... A més de desenes de detinguts i ferits, les notícies parlen de dos persones mortes per trets de la policia.
Els trets contra els que volien celebrar el Newroz en aquestes poblacions han fet miques les promeses de democratització de l'Estat turc que va fer l'AKP durant la campanya electoral i que havien de permetre caminar cap a una solució per al conflicte entre el poble kurd i Turquia.
