Miquel Sellarès · Carod tenia diferències amb l'aparell i els dirigents anteriors d'Esquerra, amb els quals hi tenia desavinences irreconciliables. El seu propi caràcter ha comportat un distanciament no sols de la cúpula anterior sinó fins i tot dels seus propis companys de partit que, en tot moment, van estar al seu costat.

Avui, però, Josep-Lluís Carod-Rovira, després d'una profunda reflexió i havent escoltat molts companys i amics històrics ─sobretot el seu pare polític, Jordi Carbonell─ ha reconsiderat la seva actitud vers ERC. Com podia seguir distanciant-se d'un partit avui dia dirigit per Oriol Junqueras, un líder que fa un any i mig no era ni del partit? Una persona que, alhora, mai no ha tingut cap litigi amb Carod?

L'aportació de Josep-Lluís Carod-Rovira al 25-N tindrà, doncs, dos aspectes: la seva reconciliació amb les bases històriques d'ERC i el seu suport al candidat per a Tarragona, Josep Andreu. És un primer pas endavant que no obliga Carod a canviar el seu gran projecte: el seu somni de crear una gran esquerra nacional. Avui, però, Carod ha entès que els seus amics, els seus companys de viatge cap aÍtaca li exigien i demanaven un gest sense oblidar els seus projectes.

Carod, a 48 hores de les eleccions, és un reforç per a la candidatura d'Oriol Junqueras que, tot i tenir un estil diferent, ha sigut capaç de redreçar una Esquerra amb greus problemes interns i tornar a generar la il·lusió a la seva militància.