Durant anys es va voler transmetre a la ciutadania la idea que el procés de la Transició espanyola va ser impecable, però d'un temps ençà, diversos historiadors han qüestionat aquesta visió demostrant que la Transició no va ser modèlica ni asèptica i que hi va haver molta violència.

L'historiador Xavier Casals fa un pas més enllà a La Transición española. El voto ignorado de las armas (Pasado&Presente) i analitza l'impacte que va tenir la violència en el procés democràtic i en l'actual sistema polític. "És paradoxal però aquesta violència va contribuir a estabilitzar políticament el país", destaca. Segons Casals, els violents van aconseguir l'efecte contrari del que desitjaven: "No van obtenir el ressò social que esperaven. El 23-F no va aconseguir una involució democràtica sinó que va segellar el final del colpisme; els assassinats de l'empresari català Josep Maria Bultó i de l'alcalde de Barcelona Joaquim Viola van estigmatitzar el moviment independentista i l'atemptat de l'Scala Barcelona va influir en la desarticulació del moviment llibertari" i posa més exemples:  "L'assassinat dels advocats laboralistes d'Atocha va facilitar la legislació del Partit Comunista".

Segons Casals, la violència també va marcar la redacció de la Constitució i el fet que el País Basc i les Canàries tinguin un règim fiscal diferent. També va influir en el fet que fracassés l'intent d'una ETA catalana. Segons Casals, a Catalunya hi havia tres focus polítics conflictius: una ultradreta combativa, el moviment llibertari i l'independentisme armat. El final de l'extrema dreta el va precipitar l'atemptat de la revista satírica El Papus, el 20 de setembre del 1977, reinvidicat per la Triple A, però sense que els veritables autors fossin mai identificats.  Sigui com sigui, a partir d'aquest assassinat Casals considera que l'extrema dreta a Catalunya va arribar al seu ocàs.

Sobre l'Exèrcit Popular Català (Epoca), que va assassinar l'empresari Josep Maria Bultó i el que havia sigut alcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seva dona, Casals explica que la intenció d'Epoca no era matar ningú, sinó extorsionar les víctimes per poder mantenir una infraestructura i que "Aquests atemptats, però, van criminalitzar l'independentisme i van precipitar el final de l'organització".

I afegeix que "La Transició també va imposar el reciclatge d'agents repressius de la dictadura per afrontar la lluita antiterrorista", però el vell aparell policial franquista va continuar controlant els serveis d'informació.

De tota la informació recollida al llarg de la investigació, el que més ha impactat Casals és el temps que s'ha trigat a reconèixer les víctimes.