Vist l’actual tauler d’escacs sociopolític, hem de convenir que les possibilitats que el Prat esdevingui un aeroport de referència per a vols transoceànics són limitades. La qual cosa no vol dir que no s’hi hagin de posar tots els esforços, ja que si no fos així no en tindria cap, d’opció. En opinió dels experts, perquè el Prat sigui un “hub” intercontinental cal que la nova terminal sigui adjudicada a una de les aliances mundials de companyies aèries: a aquella que vulgui fer de l’aeroport de Barcelona la seva base d’operacions al sud d’Europa per a vols transoceànics.


No és fàcil que una de les grans aliances faci aquesta aposta. La més activa al Prat, Oneworld, en la qual participa Iberia, optarà per Barajas per raons òbvies. No cal parlar-ne més.

L’altra candidata important, Star Alliance, de la qual és membre Spanair, està liderada per Lufthansa i apostarà per concentrar les connexions intercontinentals a Frankfurt. Encara que la posició estratègica de Barcelona li dóna opcions per aspirar a un paper important en els plans de Star Alliance, no li ho posaran fàcil: la companyia portuguesa TAP, també membre d’aquesta aliança, vol òbviament a Lisboa com a base dels vols transoceànics.

La tercera aliança en discòrdia, Sky Team, ni tan sols ha demostrat interès per l’aeroport de Barcelona. París i Roma, bases operatives de dos dels membres de Sky Team, Air France i Alitalia, no li deixen cap opció.

En definitiva, per tant, les antigues companyes “de bandera” (Iberia, Lufthansa, TAP, Air France, Alitalia...) bloquegen moltes possibilitats de Barcelona, que no ha estat mai la base d’operacions de cap companyia “de bandera” perquè no ha estat mai capital d’estat. Per això, entre altres raons, ho té més difícil que els altres aeroports amb els quals competeix. A més, com que les decisions sobre el Prat corresponen a l’empresa estatal Aena, és evident que el “statu quo” oferirà una resistència molt determinant a les aspiracions catalanes.

Aquest panorama fa que encara tingui més mèrit la pressió de la societat civil de Catalunya perquè el Prat sigui un aeroport intercontinental. Però cal ser realistes per tal d’evitar frustracions si aquest objectiu només s’assolís a mitges en els pròxims anys.