Carles Toronjo · Els resultats electorals a Galícia i el País Basc ja han estat escrutats. I la principal conclusió que es pot extreure d'ells és que, a cadascuna d'aquestes històriques nacions que conformen l'estat espanyol, el canvi polític, l'alternança en el poder es durà a terme en ambdues: tant a la Xunta com a Ajuria Enea.


A Galícia, després de 4 anys d'un govern de coalició format per socialistes i nacionalistes, que va significar la sortida de Manuel Fraga de la Xunta, els populars, liderats per la nova aposta de Rajoy, Alberto Núñez Feijóo, han recuperat el poder. El candidat popular ha aconseguit la majoria absoluta, amb 39 diputats. Per la seva banda, Emilio Pérez Touriño i Anxo Quintana no han pogut rendibilitzar el seu pas pel govern i les seves formacions s'han vist apartades de la Xunta, en perdre cadascun d'ells un escó i perdre així el suport necessari per reeditar el govern de coalició.

Pel que fa a Euskadi, amb l'important condicionant que han patit aquestes eleccions amb l'anul·lació de les candidatures de l'esquerra abertzale, la bipolarització s'ha accentuat fortament. Tant el PNB com el PSE-PSOE han incrementat notablement el seu suport electoral. Els nacionalistes han assolit 30 escons mentre que els socialistes 24. Uns resultats que, si afegim els de la resta de forces polítiques basques (PP:13, Aralar: 4, EA: 2, EB: 1 i UPyD:1) fan més que probable que, per primera vegada a la història d'Euskadi, un socialista pugui ésser lehendakari. Una altra dada a tenir en compte també és el destacat augment que el vot nul ha experimentat a les urnes basques. Una opció que és la que els membres de l'esquerra abertzale van demanar als seus electors i que ha assolit gairebé el 9% dels vots emesos.

Amb aquests resultats, el PP de Rajoy agafa força i veu reforçada la seva política envers els seus rivals interns. I, d'altra banda, fa possible que els socialistes, tot i el recolzament de Zapatero, perdin Galícia tot i haver estat al govern la darrera legislatura, fent coalició amb el BNG. I, en relació al País Basc, tot i que Patxi López tingui molts números per ésser el nou lehendakari pel recolzament que rebrà de la resta de forces nacionalistes espanyoles, Zapatero i el PSOE observa com aquest fet pot suposar-li perdre els vots del PNB al Congrés de Diputats. Si el PNB no governa a Euskadi, és obvi que les relacions a Madrid canviaran radicalment. I, aquest fet, suposarà complicar-li abastament la governabilitat a ZP.