Josep Maria López i Llaví · Membre del Consell Nacional d'ICV i Coordinador de l'Àmbit Fet Nacional ·
El membre del Consell Nacional d'ICV, Josep Maria López i Llaví, explica a Tribuna.cat les conclusions de la jornada del Fet Nacional celebrada el passat 20 de febrer i els posicionaments i aspiracions nacionals d'Iniciativa. Desplegament íntegre de l'Estatut, defensa del dret d'autodeterminació i el federalisme plurinacional com a objectiu estratègic per a Espanya i cap a l'Europa dels pobles.
Per a Iniciativa per Catalunya Verds la data del 20 de febrer d'enguany pot haver marcat un abans i un després pel que fa a les polítiques envers la realitat nacional catalana. La Jornada, una convocatòria aprovada a Sabadell a la 9a Assemblea Nacional del partit i inicialment prevista com a Convenció, va ser muntada acuradament des del nucli coordinador de l'Àmbit de treball Fet nacional i reforma de l'estat. Està constituït pels adherits i adherides a l'organització que l'octubre del 2008 ens havíem fet sentir amb el Manifest per unes polítiques sobiranistes a ICV, però va convocar-hi tota la militància, les diverses sensibilitats presents a Iniciativa, amb la voluntat d'encetar un diàleg i un debat que sempre havia suscitat recels i pel qual se solia passar de puntetes.
Vet aquí, doncs, el primer assoliment de la Jornada: la pluralitat i l'alta participació que, tot i el context de crisi en què estem immersos, palesen un cop més l'interès objectiu de la sempre irresolta qüestió nacional catalana. I precisament aquesta pluralitat va ser un dels principals motius de reconeixement en la intervenció pública que hi va fer en Joan Herrera, Secretari General del partit. Herrera qualificà de valor específic d'ICV la coexistència al seu si de sensibilitats independentistes al costat d'altres de federalistes o simplement autonomistes, "l'únic partit que la té -va remarcar- i que és un reflex de la realitat social del país". Per conegut que això fos al si del partit, aquesta afirmació del seu primer candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, reflectida a bastament als mitjans, dóna plena carta de naturalesa a l'independentisme al si d'ICV.
I tant la resta de declaracions d'en Joan Herrera com sobretot el plec de conclusions de la Jornada -sense comportar potser cap gran novetat, però amb més claredat que mai- refermen els posicionaments més avançats d'Iniciativa pel que fa a polítiques nacionals:
a) Amb el desplegament íntegre de les competències i l'assumpció de les atribucions conferides per l'Estatut, i la crida a la unitat política i social a defensar-lo en el cas d'una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional.
b) L'afirmació que l'horitzó nacional d'ICV no s'esgota amb l'Estatut; que Iniciativa reivindica el dret d'autodeterminació: el dret del poble de Catalunya a decidir sobre el seu autogovern i sobre l'encaix possible en el marc de l'Estat espanyol. ICV -així es va aprovar- vol fer d'aquest dret un repte per al conjunt de la ciutadania, preservant-ne la cohesió social i des de la màxima unitat possible.
c) Més enllà que avui a Espanya hi hagi o no federalistes o que n'hi hagi menys o més, l'opció que ICV propugna és la d'un estat federal plurinacional. I es compromet a impulsar a Catalunya i a l'Estat la consciència de la necessitat de treballar en la definició d'un nou marc jurídic basat en la reforma de la Constitució, per una de federal basada en la plurinacionalitat i el dret a l'autodeterminació de les nacions que el componen, en el camí d'una Europa dels pobles també de tall federal i respectuosa amb totes les realitats nacionals.
d) L'impuls de l'Euroregió Mediterrània-Pirinenca Occidental, que podrien conformar, a més de Llenguadoc - Rosselló, Migjorn - Pirineus, Catalunya, Aragó i les Illes, que ara el componen, el País Valencià i amb un estatus especial Andorra, que fins a avui no hi pertanyen. Minada pels recels dels governs francès i espanyol, aquesta Euroregió és encara un ens amb poques competències rellevants, que cal potenciar en base a la planificació comuna en els àmbits econòmic, social i territorial. Aquest espai pot dinamitzar el desenvolupament del territori del punt de vista social, mediambiental i d'infraestructures, tot augmentant-ne la intercomunicació i el valor afegit econòmic sostenible i disminuint el poder dels actuals estats en què és integrat.
e) Quant a l'eix català-valencià-balear, els controvertits Països Catalans, atesa la comunitat històrica, cultural i lingüística però també la inviabilitat avui d'una traducció política concreta, ICV vol enfortir tota mena de vincles de col·laboració, començant pels culturals, lingüístics i comunicacionals però sense excloure els econòmics i els polítics, amb les entitats i organitzacions amb què tinguem més afinitats d'aquests territoris. I a aquests efectes impulsa l'institut Triangle de la Mar Blava.
f) Conscients del paper transcendent de la llengua pel que fa a la cohesió social i territorial, ICV valora com a indispensables les polítiques d'acollida i d'immersió lingüística desenvolupades els darrers anys des del Govern de la Generalitat, així com l'extensió del coneixement i de l'ús social del català, i considera que s'hi ha d'esmerçar el màxim possible de recursos i el màxim rigor en el seu acompliment.
Ara, és cosa de tots els adherits i adherides d'ICV, no sols de l'Executiva i dels seus representants més visibles, que també, que tot això no quedi sols en un grapat de bones intencions; que la reflexió segueixi i que aquests punts d'acord informin el dia a dia de les polítiques del partit. I pel que fa als més convençudament independentistes, l'horitzó del federalisme plurinacional -un pacte entre iguals- és tot un repte. Pot semblar utòpic, no menys que la independència, però si fos possible assolir-lo tal com l'albiren els teòrics que el propugnen, l'únic dubte és si podria constituir ja de fet l'estació d'arribada o si representaria si més no un pas de gegant per arribar-hi. En qualsevol cas, la definició que en feia un dels dirigents més pròxims, "Un estat propi dins d'un estat plurinacional", sona prou bé.
