Des que va esclatar la crisi a Sabadell, arran de les actuacions desproporcionades de la policia local a ciutadans que protestaven per l?anomenat ?estil Bustos?, que no s?ha vist cap conseller socialista ni càrrec representatiu que hagi anat a la ciutat a donar suport a l?alcalde. Fins i tot, la consellera de l?Interior, Montserrat Tura, va qualificar d?intolerable que la policia reparteixi llenya Des que va esclatar la crisi a Sabadell, arran de les actuacions desproporcionades de la policia local a ciutadans que protestaven per l?anomenat ?estil Bustos?, que no s?ha vist cap conseller socialista ni càrrec representatiu que hagi anat a la ciutat a donar suport a l?alcalde. Fins i tot, la consellera de l?Interior, Montserrat Tura, va qualificar d?intolerable que la policia reparteixi llenya a tort i a dret. El cert és que el PSC no ha fet cap gest, com a mínim públic, per tal de socórrer un dels seus alcaldes ?emblemàtics? d?aquesta crisi, que per cert, ha acabat esquitxant més a ERC que al propi Bustos, ja que els republicans han estat expulsats del govern municipal, i ICV ha plegat de manera voluntària. L?alcalde Bustos, per tal de salvar la situació, va intentar oferir la responsabilitat de la Guàrdia Urbana de Sabadell a ERC, que estudiada la responsabilitat, ho va considerar una maniobra i un regal enverinat. Però, per què els socialistes catalans no han sortit a defensar aferrissadament Manuel Bustos? Segons fonts consultades per Tribuna Catalana, confirmades per l?entorn socialista, Manuel Bustos forma part d?una mena de llista negra controlada pel primer secretari del PSC i ministre d?Indústria, José Montilla. La història es remunta a la trobada de Carod-Rovira amb membres de la direcció d?ETA a Perpinyà, i el seu desencadenant, la seva destitució com a conseller en cap de la Generalitat. Quan es va destapar la notícia, els sectors més espanyolistes del PSOE i la maquinària mediàtica de Madrid es van començar a esparverar, ja que quedaven escassament dos mesos per a les eleccions espanyoles. Fins i tot, es parlà de Maragall com un element perillós que es trobava immers en una deriva nacionalista per culpa de Carod-Rovira. Calia desintegrar aquell govern de Catalunya, perquè el cost electoral de tenir un PSC governant amb un partit com ERC podria ser massa elevat. La maquinària dels sectors més reaccionaris de Ferraz es va posar en marxa, i no només Zapatero va ordenar a Maragall, com si es tractés del seu deixeble fidel, que decapités immediatament Carod, sinó que s?inicià una operació de desgast intern del PSC més catalanista. Segons les fonts consultades, el socialista José Blanco hauria proposat que s?intentés una escissió del PSC, muntant un PSOE a Catalunya amb membres de la direcció dels socialistes catalans. En aquell moment, aquesta intenció es va fer pública a la premsa, i un dels barons del PSC més propers al PSOE, que hauria rebut la trucada de Ferraz per comprovar la seva disponibilitat per integrar-se al nou PSOE, va ser el secretari de política municipal, Celestino Corbacho. Aquest, conscient del fre que això podria suposar per a les seves aspiracions, s?hi va negar. Però Manuel Bustos va ser l?únic dels consultats que va acceptar de bon grat, motiu pel qual Montilla l?hauria inclòs en la seva llista negra. Tot plegat pot explicar per què Manuel Bustos està sol en la seva caiguda estrepitosa cap al descrèdit de la seva gestió i el seu comportament caciquil a la ciutat vallesana. L?alcalde ommipresent i ommipotent, que té molts companys de partit que se n?alegren de la seva caiguda, haurà d?afrontar els dos anys que li queden per a les municipals del 2007 buscant nous aliats en el sector del PSOE que conviu al PSC.