El 60,9% dels catalans es mostra insatisfet amb la situació política i econòmica en general, així com amb els partits en el seu conjunt, segons l'Índex de Satisfacció Política (ISP) fet al novembre pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), informa ACN. En total, un 1,4% més que el trimestre anterior, essent el segon percentatge més alt des del 2005. Una dada que coincideix, precisament, amb el primer aniversari del govern d'Entesa, liderat per un PSC que prometia atendre la "Catalunya social" i que prometia: "Ningú no farà més pels catalans".
En una escala de -11 a +11, l'actual Índex de Satisfacció Política se situa en el -0,97. Segons el CEO, "es tracta d'un dels nivells més baixos d'ençà que s'inicià l'anàlisi de l'índex el juny de 2005". De fet, les dades del mes de novembre "son les segones pitjors de tota la sèrie, només superades per les de març de 2006 per 0,004 punts". De fet, on més es percep la disminució és en la evolució de la satisfacció conjuntural on es passa d'un 50,8% al mes d'octubre a un 58,5 al mes de novembre. "L'impacte de l'esvoranc es dispara en vuit punts i és el més alt de tota la sèrie des de 2005", ha manifestat el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Gabriel Colomé.
Quant a la satisfacció per partits polítics, els electors de CiU i PP han augmentat notablement la seva insatisfacció: el 44,1% dels electors de CiU i el 58,4% dels del PP estan molt insatisfets (índex que en l'anterior onada se situava en el 43% i 47,9%, respectivament). També ha augmentat la insatisfacció entre els dos socis minoritaris del govern: ICV, que a l'anterior índex comptava amb un 14,4% d'insatisfets, ara en té 36,9%; ERC, per la seva banda, augmenta del 33% al 35% d'insatisfets. Contràriament, els votants del PSC són els que donen un percentatge més alt de plenament satisfets, un 37,4%.
L'estudi correspon al darrer trimestre de l'any 2007, utilitzant per al seu càlcul els resultats del Baròmetre d'Opinió Política que va dur a terme el CEO durant el mes de novembre. Un moment polític marcat pel caos en infraestructures a Catalunya i, en concret, a Rodalies de Renfe, les crítiques a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i la seva no reprovació al Congrés dels Diputats i la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir.
