Barcelona · Una gerra d'aigua freda i una altra de calenta, i anar tirant fins que passi el maldecap de la consulta de Barcelona del 10 d'abril. Així es va movent CiU, entre dues aigües, per tal de mantenir una ambigüitat històrica a nivell nacional que li ha reportat grans beneficis, a tenor dels resultats. Tot i que en campanya, des de Convergència no es van estar de centrar el focus en l'economia per tal de passar de puntetes sobre la reivindicació nacional -"és la legislatura de la crisi, no de la independència", ha estat LA frase- la consolidació d'una generació al nucli dur del partit que havia marcat distàncies amb el pujolisme parlant de "plenitud nacional" o "dret a decidir sense límits" havia donat esperances a alguns sectors que el partit, un cop al govern, faria un pas endavant. No cap a la independència, però si almenys pel que fa a la pèrdua de complexes.

A tenor dels primers passos del govern, però, queda clar que la formació no ha perdut la pràctica en aquests set anys a l'oposició i que el concepte catch-all-parties' li queda com anell al dit per definir l'esperit del partit. A la negativa inicial de Joana Ortega a cedir les urnes per a la consulta del 10 d'abril -quan a la de Terrassa ja n'havia cedit sense problemes- amb la posterior rectificació, cal afegir-hi el "dilema" que ha fet públic Artur Mas sobre si, com a president de la Generalitat, ha de participar a la consulta.

Per compensar, però, ha estat Oriol Pujol qui ha afirmat sense embuts que votarà el 10 d'abril i que no arrossega "cap dilema" sobre l'afer. De fet, Pujol ha vinculat la seva responsabilitat dins de CiU a poder "actuar amb llibertat de consciència" en aquest tema. "Qualsevol nacionalista té aquest anhel" d'independència "en algun punt o altre del seu cap", ha conclòs. Un vaivé amb el que CiU torna a intentar a acontentar tots els sectors que aglutina sense molestar a ningú. s clar que si Pujol va manifestar públicament que Montilla havia d'haver votat a la consulta Sant Just Desvern, farà el mateix amb Artur Mas?