Barcelona ·
Xabier Arzalluz ha explicat, en una entrevista al setmanari El Temps, que "el PNB s'ha de plantejar de no participar a unes eleccions espanyoles", ja que són ells els que "han estripat les cartes". Arzalluz, que ha dit que a l'Estat espanyol hi ha "una democràcia a la turca", ha afirmat que la possible decisió del PNB generaria un "escenari de confrontació total amb l'estat".
En aquest sentit, el que va ser president del PNB fins el 2004 ha dit que "ha arribat el moment de dir a Madrid que d'aquesta manera no", ja que "si falten els mínims democràtics, si fins i tot governen aquí -trencant intencionadament els mínims democràtics-, doncs cal dir-los que ja n'hi ha prou". Sobre la Llei de partits, Arzalluz ha dit que se'n "fot" de la filosofia de Garzón, sobre que "tot és ETA", i que que "s'acusi un col·lectiu sencer de ser terrorista, sense proves, no és democràtic".
Arzalluz ha afirmat que no reconeix "la legitimitat" al govern de Patxi López, "que no hauria estat possible si no arriben a fer la llei de partits, amb les diverses voltes de caragol, per a eliminar l'esquerra abertzale". "Com deia el president de Navarra -ha continuat- gens sospitós, Sanz, no hi ha hagut un canvi sociològic, sinó una decisió judicial. S'han fet totes les corredisses que han calgut, al Suprem, al Constitucional, forçant tots els procediments i terminis; es va poder dur a terme la petició del govern espanyol, al capdavall, d'il·legalitzar les darreres sigles de l'esquerra abertzale. Per tant, la cosa greu és que han fet trampa". La conclusió, per l'exdirigent, és que Patxi López ha aconseguit el que Mayor Oreja i Nicolás Redondo no va poder fer, ja que aleshores sí que hi havia l'esquerra abertzale. Per Arzalluz, "ells poden anar a unes eleccions modificant les lleis a favor seu sempre que vulguin. Això no es pot tolerar i si continuen fent aquestes coses, hi haurà una rebel·lió. I serà el més greu que ha passat des de la transició".
L'històric dirigent ha qualificat la democràcia espanyola de "democràcia a la turca", perquè "quan els fallin tots aquests recursos judicials, que són molts, tenen encara el títol 8è de la Constitució. s a dir, que si no accepteu la Constitució, o simplement voleu proclamar el vostre dret a l'autodeterminació i voleu marxar, teniu la garantia dels tancs i de les metralletes perquè això no passi. Nosaltres vivim així. I vosaltres també". A diferència de diversos opinadors que creuen que l'estat no trauria els tancs al carrer, Arzalluz ha replicat que sí que és possible, i ha recordat quan, "arran de la qüestió de l'Estatut català -que encara roman segrestat al TC-, un grup d'alts militars, onze tinents generals de l'exèrcit de terra, es van reunir, i el cap de l'estat major d'aleshores va treure davant dels altres companys la consideració que si el projecte d'Estatut català que va aprovar el Parlament sortia tal com havia entrat al TC, entenia que s'hauria donat la premissa màxima d'intervenció de l'exèrcit, perquè implicava passar d'un estat de les autonomies a un estat federal".
Per Arzalluz, si la possibilitat d'aplicar aquest article de la Constitució no és real, haurien de canviar "el títol vuitè", "però no el volen canviar, oi? s clar. Perquè és la condició que van posar els militars". "L'exèrcit -afegeix- és qui imposa les condicions bàsiques. D'això, ningú no en vol parlar, però els repto: canvieu l'article vuitè. Si no, ningú no m'impedirà de creure que aquesta és una democràcia a la turca".
L'expresident del PNB, que ha afirmat novament que el conflicte d'ETA només finalitzarà amb el diàleg polític i ha admès que els nacionalismes no espanyols de l'estat no han sabut ser prou solidaris entre ells, ha dit, tornant al futur govern basc, que "el problema més gran per a Patxi López no és ni l'esquerra abertzale ni el PNB" sinó el PP. "Ells [els populars] compliran el pacte de donar suport a la constitució del govern de Patxi López en la mesura d'allò que han pactat. I, és clar, això és molt aleatori: constitucionalització d'Euskadi, la qüestió de la llengua, la lluita contra ETA -per a implicar més l'ertzaintza i tota la societat... Complir això és molt aleatori. En qualsevol moment el senyor Basagoiti els pot dir: Això no és el que havíem pactat'. s un govern enormement fràgil. Mai no es pot formar un govern en el qual una part absolutament necessària per a la constitució de la majoria no en formi part".
Davant aquest anàlisi dels fets, Arzalluz ha explicat que "ha arribat l'hora de la resistència, la civil i política, que és molt forta, no la de les armes", a través de "protestes al carrer o amb protestes sindicals... El país en peu, al carrer. I això és molt incòmode perquè hi ha molta gent observant què passa. Em refereixo a Europa, i això els dol molt", ha conclòs.
