Des que es va iniciar el procés de reforma de l'Estatut i les propostes del nou model de finançament, que l'opinió pública està despistada, no se sap ben bé a què juguen els polítics. Un dia, declaracions optimistes dels ponents de l'Estatut, mentre que els aparells dels partits s'intercanvien acusacions sobre qui dinamita el procés i qui mira més Des que es va iniciar el procés de reforma de l'Estatut i les propostes del nou model de finançament, que l'opinió pública està despistada, no se sap ben bé a què juguen els polítics. Un dia, declaracions optimistes dels ponents de l'Estatut, mentre que els aparells dels partits s'intercanvien acusacions sobre qui dinamita el procés i qui mira més pel partit que pel país, i un altre dia, drames i visions catastròfiques del procés. Avui toca optimisme, i a pocs dies de Miravet 2, dissabte 11 de juny, sembla que els partits acosten posicions en les negociacions prèvies a la cimera.
Tant és així que ara, el PP de Catalunya no descarta negociar sobre la proposta de finançament del tripartit, que abans considerava inviable, malgrat que els seus vots no siguin necessaris. El portaveu del PP al Parlament, Francesc Vendrell, assegura que el model de finançament que proposa el tripartit "no està gaire allunyat de les posicions populars, amb les negociacions i ajustos pertinents". Per la seva banda, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat que el seu partit "sempre" ha vist en el PP català "voluntat real de participar en un ampli acord", i per això "seria convenient que la resta tinguessin la intel·ligència política d'afavorir-ho". Caldrà esperar que el PSC, per forçar un acord amb una força marginal i poc interessada en aquest procés no pretengui que la resta de formacions rebaixin els seus plantejaments.
El portaveu de CDC, David Madí, ha dit tenir "una primera sensació" que les coses que abans semblaven inamovibles comencen a moure's. En aquesta línia, el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha constatat avenços aquesta mateixa setmana, entre ells sobre "la necessitat de blindar" les competències financeres, i sobre la "definició d'un espai fiscal propi" perquè el pròxim finançament quedi fora del nou marc de la Lofca, "sobretot per garantir la capacitat normativa de la Generalitat sobre tots els tributs".