Barcelona · Alguns dels manifestants convocats pel PP (mitjançant l'Asociación de Víctimas del Terrorismo) el dissabte, 4 de juny, a Madrid, per torpedinar els intents de diàleg per la pau al País Basc, portaven uns cartells que deien; zETAp. Per ells ?i pel que diuen la caverna mediàtica i dirigents del PP? el president del Govern espanyol i ETA resultarien al capdavall el mateix. Una acusació que abans havi Alguns dels manifestants convocats pel PP (mitjançant l'Asociación de Víctimas del Terrorismo) el dissabte, 4 de juny, a Madrid, per torpedinar els intents de diàleg per la pau al País Basc, portaven uns cartells que deien; zETAp. Per ells ?i pel que diuen la caverna mediàtica i dirigents del PP? el president del Govern espanyol i ETA resultarien al capdavall el mateix. Una acusació que abans havien patit persones com el bisbe Setién, nacionalistes bascos com Arzalluz i Atutxa o, més a prop nostre, Carod i el mateix Maragall... Fins aquí ha arribat la paranoia sobre l'anomenat "entorn d'ETA". El cartell zETAp culmina una estratègia de la qual el mateix Zapatero no és aliè: ell mateix tira en cara sovint als dirigents del PP que el PSOE, quan era a l'oposició, sempre els va donar suport en les seves propostes contra ETA: la més destacada, la Llei de partits, encara vigent, va servir per il?legalitzar Batasuna ?i les candidatures que es consideri que en són successores? en funció de la tesi de l'"entorn d'ETA". La setmana passada, membres de la plataforma 18/98+ van ser a Barcelona per explicar una de les vessants d'aquesta estratègia: el processament de més de dues-centes persones ?de les quals disset encara són a la presó, i algunes han arribat a estar-hi fins a quatre anys, com a preventius a l'espera de judici?, en el que es coneix com a macrosumari 18/98. Totes les peces que s'hi han anat afegint (o desglossant), excepte la d'Egunkaria que instrueix Del Olmo, han estat iniciades a instàncies del jutge instructor Baltasar Garzón, que avui està als Estats Units donant classes. Mariano Ferrer, portaveu de la plataforma i prestigiós radiofonista i professor de comunicació a Deusto, que no està imputat en el macrosumari, ?en una reunió amb periodistes el 2 de juny a Barcelona? atribuïa a Garzón, citant articles del jutge, la paternitat de la teorització judicial de l'"entorn d'ETA", que aviat es va afanyar a dur a la pràctica i que es va convertir en política d'Estat. I en remarcava el caràcter arbitrari: no hi ha atribució d'un delicte concret, tipificat penalment (assassinat, coacció, extorsió, segrest..., tot deixant clar que la Plataforma no defensa la impunitat per aquests delictes) sinó que s'empresona i processa unes persones per fets normals en una societat democràtica: reunir-se, associar-se, expressar unes idees, defensar uns objectius polítics... simplement perquè se suposa que reforcen ETA. Com a exemple, una de les acusacions, la que afecta membres de la Fundació Joxemi Zubalabe, la fonamenta Garzón en el fet que impulsen actuacions no violentes de desobediència civil, i ho argumenta dient que així ETA cobreix tant el front violent com el no violent. Amb la qual cosa tant la violència com la no violència serien activitats terroristes. Una lògica tan sofisticada té ara una conseqüència afegida: l'embolic legal i judicial és tan gran que esdevé un dels primers obstacles a superar en el procés de pau. I, com deien els membres de la Plataforma 18/98 l'altre dia a Barcelona, converteix els processats en objecte d'intercanvi en la negociació, és a dir, en ostatges del mateix procés.
