En la conferència que el president d'ERC va pronunciar a l'Auditori de Barcelona el mes passat, ja va fer una clara defensa del federalisme com l'esglaó previ a l'Estat propi per a Catalunya, advertint que és la darrera oportunitat que el país pot donar a l'Estat espanyol per caminar cap a aquesta nova organització En la conferència que el president d'ERC va pronunciar a l'Auditori de Barcelona el mes passat, ja va fer una clara defensa del federalisme com l'esglaó previ a l'Estat propi per a Catalunya, advertint que és la darrera oportunitat que el país pot donar a l'Estat espanyol per caminar cap a aquesta nova organització territorial. Carod-Rovira advertia aleshores que si el PSOE ara no aposta per l'Espanya federal, "només ens queda la sortida de la independència". Aquest mateix discurs el va traslladar ahir a Euskadi, en una conferència sota el títol Dos pobles en marxa en un Estat en crisi. Per al líder d'ERC, "la segona transició democràtica ens ha de dur, així com la primera ho va fer amb la democràcia, a un escenari d'Estat espanyol on s'escenifiqui la plurinacionalitat existent a l'interior del seu territori i on aquest nou status doti d'una situació legal a les nacionalitats històriques com són Euskadi, Galícia i Catalunya". En aquest sentit, Carod va recuperar la idea d'aprofitar el moment històric tant a les comunitats històriques com al conjunt de l'Estat per optar per model més federal: "cal una col·laboració activa entre les opcions nacionals dels bascos, catalans i gallecs amb el govern central perquè la diversitat no sigui entesa com una molèstia ni una provocació". "Si ara que manen els federals, aprofitant que en les diferents comunitats històriques tenen un pes específic, no s'aposta pel federalisme; quina diferència hi haurà entre la dreta i l'esquerra espanyola? Quina sortida quedarà sinó la independència?"
Després de la conferència, Carod també va reivindicar l'ús de l'èuscar, assegurant que, perquè la llengua sigui realment vehicular i l'eina d'acollida de tots els ciutadans bascos i dels nous bascos fruit de la immigració, s'ha de despolititzar la llengua. Carod va comparar nacions com Irlanda, que no l'havien sabut reivindicar i l'havien perdut, i Israel, que l'havia convertit en l'eix denominador comú de qualsevol ciutadà com a plataforma d'acollida i element identificador.