En la llarga cursa electoral a la presidència de l’Estat francès (sembla estrany que la campanya hagi començat tot just aquesta setmana), hi ha certs gestos que no passen desapercebuts a la Catalunya Nord. I un dels darrers dies incideix també en bona part del territori estatal. Es tracta del compromís que han adoptat la candidata socialista Ségolène Royal i el centrista François Bayrou (que és occità) de signar la Carta europea de llengües minoritàries si guanyen les eleccions, cosa remarcable en una classe política que, al marge de tendències ideològiques, mai ha concebut com a llengua a tenir en compte qualsevol que no sigui la francesa. Royal i Bayrou han expressat el seu compromís a ratificar la Carta en la resposta que han donat per escrit a la consulta que els va fer La Bressola, la xarxa d’escoles en llengua catalana de Catalunya Nord, sobre el suport a l’ensenyament en català. Ara falta comprovar la seva credibilitat.
De dur-se a terme el compromís seria realment destacable, però el fet que aquesta notícia hagi passat desapercebuda més enllà de les nostres comarques del nord es pot interpretar també com un element més del tot s’hi val a l’hora de recollir vots d’allà on sigui, especialment si tenim en compte que encara hi ha un 42% de l’electorat que es declara indecís. Ja els va bé als dos candidats que no es faci soroll en aquest tema: uns, els que se n’han assabentat, tal vegada confien en ells; els altres, a qui no ha arribat el compromís, no els podran titllar d’anar contra el tradicional jacobinisme lingüístic.
Si finalment es ratifica la Carta això pot suposar, evidentment, un respir per a l’ensenyament en català al nord del país. Una altra cosa, però, és que Royal o Bayrou es plantegin algun dia reformar el nefast article 2 de la constitució francesa, que fixa que el francès és l’única llengua de la República, cosa que els estan demanant via correu electrònics molts nordcatalans.