Joan Serra · Difícilment, ni fent-ho expressament, pot convertir-se una iniciativa a priori positiva en un nyap majúscul que donaria material per omplir una temporada sencera de Polònia'. Però Hereu i el seu equip de govern ho han aconseguit. El que havia de ser un procés obert i participatiu del que el PSC en podria sortir beneficiat per liderar-lo, pot acabar convertint-se en l'estocada final d'un Jordi Hereu que perd pistonada davant Xavier Trias.


Reaccions polítiques

De moment, CiU i PP ja han mogut fitxa, conscients del caramel electoral que els ha entregat Jordi Hereu en forma de consulta. El líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, s'ha mostrat "indignat" pel procés, que ha qualificat de "bogeria", fins al punt de demanar "dimissions". Trias, per cert, ha hagut de votar fins a set vegades, desplaçant-se de punt de votació, ja que al primer li apareixia a la màquina un error causat -s'ha sabut després- per un cable mal endollat (ni de la ment del millor guionista podria sortir quelcom similar). El PP ha obert la porta a impugnar el procés, després que Alberto Fernández Díaz tingués el dubtós privilegi de ser el primer en veure el seu vot suplantat gràcies al sistema electrònic de votació. Portabella, líder d'ERC a Barcelona, també ha augurat que la consulta desembocarà en una "crisi política" i ha demanat el vot per l'opció C. I en dos dies de consulta, més de 100 persones ja han presentat reclamacions per les dificultats existents per votar l'opció C.

I és que, més enllà del desorbitat cost del procés, els promotors de la consulta han pres la ciutadania per idiota, i això passa factura. Invisibilitzar una de les opcions existents (la de no realitzar cap de les reformes presentades), eliminar-la de la publicitat que ha omplert tots els diaris, i recargolar el sistema per tal que sigui més difícil optar per l'opció C que per les altres és intolerable. Demostra que l'Ajuntament no vol que la ciutadania decideixi, sinó que legitimi el que ja té decidit de fer. I això és imperdonable. Com també ho és que estigui donant una imatge nefasta a les consultes ciutadanes, rebaixant-les al nivell d'iniciativa inservible que genera un elevat cost als ciutadans -en aquest cas, ho és. Per si fos poc, resulta que el sistema és altament manipulable, és facilíssim suplantar el vot d'un altre, de manera que els resultats deixen de tenir cap tipus de legitimitat. En una entrevista a Vilaweb, Miquel Soriano, professor de la UPC i un dels auditors de la consulta contractats per l'Ajuntament, ha admès que coneixien el risc, però que es va rebaixar la seguretat del sistema per fomentar la participació. Soriano ha reconegut, també, que aquest sistema no seria vàlid en unes eleccions oficials.
els promotors de la consulta han pres la ciutadania per idiota, i això passa factura
El cas és encara més sagnant quan es compara amb les consultes populars que, sense cap tipus de suport financer, ni amb l'ajuda de les institucions, ni amb la gran campanya publicitària que ha tingut la de la Diagonal, han dut a terme un procés exemplar, supervisat per observadors internacionals i amb un pressupost ridícul.

I ara, unes quantes preguntes (tot i que ja sabem la resposta): hi haurà dimissions davant de tot aquest despropòsit? Algú tornarà els diners que ha costat aquest procés inútil? Tenint en compte que els tres primers dies han votat 93.882 barcelonins, el 6,74% del cens, trobarem a la portada de El Periódico del dilluns un titular com el que va regalar l'endemà del 25-A (Pinchazo soberanista)?

En tot cas, que tothom estigui tranquil, que si Joan Clos ha arribat a ser ministre i ambaixador després del seu brillant pas per l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu té el futur més que assegurat.