Barcelona · Amb els ulls posats a les properes eleccions que el PSC ha d'afrontar a l'Ajuntament de Barcelona el maig de 2011, l'alcalde de la capital catalana Jordi Hereu ha decidit jugar-s'ho tot a una carta. I a una de ben grossa. Hereu ha presentat aquesta setmana un projecte tan ambiciós com alhora poc consolidat que ha provocat la sorpresa de tothom: preparar la candidatura de la ciutat de Barcelona pels Jocs Olímpics d'Hivern 2022. El funcionament respondria a dos escenaris: les proves es desenvoluparien al Pirineu, mentre que a la capital catalana s'hi farien les cerimònies protocol·làries i un nombre limitat de competicions sota cobert.

Les reaccions han demostrat que la decisió del batlle no ha deixat indiferent ningú. Les respostes positives s'han concentrat, sobretot, en els professionals dels esports d'hivern i neu. Tot i que la notícia va arribar per sorpresa als Pirineus, Salva Barnola, jugador d'hoquei sobre gel, o Killian Jornet, esquiador de muntanya, han qualificat la candidatura barcelonina de "bona notícia" i han defensat, de manera conjunta amb Ferran Terra (esquiador) Jordi Font (surfista de neu) la bona preparació de les pistes i instal·lacions dels Pirineus catalans. L'alpinista Ferran Latorre, però, s'ha preguntat per què no es pot presentar la ciutat de Lleida a la candidatura dels Pirineus catalans, tal com li pertocaria a la capital del Segrià per correspondència territorial.

Altres sectors de la societat però, han valorat la decisió com un moviment polític de salvament de l'alcalde Hereu. La CUP ja ha alertat sobre els perills de l'ofensiva urbanística i la l'especulació que els Jocs d'Hivern poden portar a la ciutat de Barcelona. En una clara referència als Jocs Olímpics del 1992, les candidatures d'unitat popular s'han mostrat preocupades per la possible perjudicació que poden patir els teixits socials d'alguns barris de la capital catalana, i han reclamat que s'abandoni, des del consistori, les polítiques de "creixement desorbitat que respon als interessos de les grans empreses i governs internacionals". "s una fugida endavant per tal de guanyar terreny davant el descrèdit de la seva política i els mals auguris que li apunten les enquestes electorals als comicis de 2011" han sentenciat.

El sociòleg Salvador Cardús ha qualificat la candidatura de "maragallada sense Maragall" i José García Montalvo, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ha criticat la poca rendibilitat d'altres macroprojectes de Barcelona com el Fòrum Universal de les Cultures: "Només cal que recordem el bombo que se li va donar, i la seva escassa rendibilitat i repercussió pública". Aragó ha rebut també amb sorpresa i malestar la candidatura barcelonina per la competència que suposa la ciutat catalana sobre la candidatura del Pirineu aragonès.