Barcelona · Què és autonomia? Això és el que es pregunta l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en un article en el butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Segons Pujol, sembla que actualment no es tingui una idea clara de què significa Autonomia, "Autonomia com sempre l'hem entès a Catalunya, i com en alguns moments de la Transició va sembla que s'acceptava a Espanya". Pujol afirma que "Autonomia significa autogovern, és a dir, poder-se governar un mateix. No en termes de plena sobirania, és a dir, d'estat independent. Però sí de manera que es reconegui l'existència d'un subjecte col·lectiu amb capacitat d'iniciativa en aspectes essencials per mantenir i impulsar la seva personalitat. Amb capacitat d'elaborar i aplicar un projecte propi.

En el marc d'un estat més ampli, però dotat de reconeixement polític i simbòlic i de les competències i del finançament que li calen per dur a terme la seva tasca col·lectiva". O sigui, "que autonomia no és l'equivalent d'independència" i, per tant, "no disposa de total capacitat de decisió en tots els àmbits", però "no és tampoc l'equivalent de descentralització, que és un procés estrictament administratiu". Segons Pujol, "en un sistema descentralitzat l'ens autonòmic el que fa és aplicar el que l'únic poder polític real que hi ha, que és el central, dictamina i ordena. Això, i la dependència financera que té respecte al poder central li fa molt difícil, i sovint impossible, tenir iniciatives importants pròpies. I de fet, tenir un projecte propi -compatible amb la pertinença a l'estat, però sense interferència en tot allò que sigui competència autonòmica- és una de les raons de ser de l'autonomia".Segons l'expresident, "un autonomisme autèntic no solament no defuig la responsabilitat, sinó que la busca, perquè aspira a prendre iniciatives importants i pròpies, és a dir, no delegades o condicionades. I, si cal, difícils. I en tot cas aspira a assumir el màxim possible de responsabilitat en tot allò que afecta la gent del propi país". Pujol posa diversos exemples, com ara, el traspàs de les presons, competència que "cap CA no volia i encara a hores d'ara cap no té", perquè és "una competència conflictiva, que no dóna ni lluïment ni vots, i fàcilment deficitària". Un altre exemple és el de la Policia, "una competència de la més alta responsabilitat i risc. I que només Catalunya -a part del País Basc- ha reclamat i exercit. I que les altres CA espanyoles, precisament per això, no volen". Pujol subratlla que "és freqüent que el Govern central (passa sovint a Espanya) pressioni políticament i sovint financerament les institucions autonòmiques i que miri d'interferir i condicionar les seves iniciatives. Sobretot les de caràcter social i cultural". Segons Pujol, convé recordar tot això ara que estem pendents de veure com acaba tot el tema del nou Estatut i "de decidir si el podem acceptar o no com a bo". En aquest sentit, afegeix que "veurem si el resultat final ens dóna via lliure per dur a terme un projecte propi de país, que permeti assolir allò que és essencial per a Catalunya", és a dir: el manteniment de la identitat; el desenvolupament econòmic; la cohesió social i convivència ciutadana; i un finançament adequat per a Catalunya.