Barcelona · Molts són ja els sectors de la societat catalana que s'han manifestat a favor de l'oficialitat del català a la Unió Europea i que han treballat per fer realitat aquest dret inequívoc. L'oficialitat n'és un exemple: va néixer de mans d'Òmnium Cultural i del traductor al català de la pàgina web del Parlament Europeu, Miquel Català, i va suposar (i suposa) la col·laboració d'ambdós a través d'un conveni que ha de permetre l'impuls d'aquesta iniciativa per tal de fer visible la força i el pes de la societat civil catalana al marc europeu.

Ara, amb la presidència espanyola de la Unió Europea, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha vist l'oportunitat definitiva d'aconsegur la fita. El vicepresident ha fet pública la seva voluntat que l'oficialitat de la llengua catalana sigui una realitat. En una trobada amb diversos secretaris i directors generals de la Unió Europea, Carod ha dit que és "inajornable" que el català sigui llengua oficial a Brusel·les, i ha definit aquest requisit com "un dret al qual, com a ciutadans europeus, no podem renunciar". El vicepresident ha dit que el català és una realitat lingüística "sòlida i clara" perquè "és usat diàriament per deu milions d'europeus", i per això Carod-Rovira ha volgut subratllar la seva importància: "[El català] és la dotzena llengua europea més parlada, per davant de moltes llengües estatals i oficials a Europa".

En la mateixa línia reivindicativa i de promoció de la pròpia llengua a Europa, el President de la Generalitat, José Montilla, també ha expressat, aquesta setmana en el marc de la presentació a Barcelona de la presidència espanyola de la UE, la seva voluntat què Espanya "mostri un Estat compost i plurilingüe a la UE" amb una rotunda afirmació dirigida a la vicepresidenta de l'Estat central Mª Teresa Fernández de la Vega: "'Volem ser copartíceps, coprotagonistes i coresponsables". A la trobada, la vicepresidenta ha respost estar "fermament convençuda que Espanya no està ben representada a Europa si no ho està la seva pròpia diversitat". Caldrà esperar durant aquest mandat europeu per poder albirar fins on arribaran tots aquests jocs de paraules.