En tota la història de CDC encapçalada per Jordi Pujol, es va mantenir la idea i el plantejament que CDC era un partit nacionalista, ?pal de paller? d?aquells militants nacionalistes que creien que abans de l?opció ideològica era necessari recuperar la nació catalana. Així, es va mantenir en el sí del partit la confluència de socialdemòcrates, democristians, liberals, i fins i tot hi van tenir cab En tota la història de CDC encapçalada per Jordi Pujol, es va mantenir la idea i el plantejament que CDC era un partit nacionalista, ?pal de paller? d?aquells militants nacionalistes que creien que abans de l?opció ideològica era necessari recuperar la nació catalana. Així, es va mantenir en el sí del partit la confluència de socialdemòcrates, democristians, liberals, i fins i tot hi van tenir cabuda persones de grups més radicals, però que creien que era necessària una gran força nacionalista de govern. Ara, 30 anys després, Artur Mas trenca una llarga tradició i fa ingressar CDC, sense consultar-ho a les bases, com a membre de ple dret en un partit internacional, el Partit Liberal Demòcrata i Reformista Europeu, la tercera força del Parlament europeu amb 88 diputats, per darrere dels populars i els socialistes. En aquesta operació, els sectors més progressistes de CDC hi veuen la mà de la Fundació Catalunya Oberta, de Lluís Prenafeta, que compta entre els seus màxims dirigents amb liberals com Joan Oliver, Macià Alavedra i Xavier Sala Martí. Els sectors històrics de CDC es pregunten quina és l?opinió sobre aquest tema de Jordi Pujol, que mai s?ha alineat amb els liberals, i com sectors progressistes com el del president del consell nacional de CDC, Carles Campuzano, o les JNC, podran actuar amb els seus principis des de l?òrbita liberal. Una explicació malèvola fora el finançament del partit, que podria preveure una o dues legislatures a l?oposició.
