Barcelona · El trist espectacle que està oferint el Tribunal Constitucional amb la sentència de l'Estatut genera moviments i declaracions d'intencions de les diverses formacions catalanes. Qui haurà d'entomar els efectes de la sentència serà, en principi, el PSC i, de moment, les declaracions -a falta que arribi l'hora dels fets- no són coincidents. L'estirabot de Zapatero instant al PSC a acceptar i acatar la resolució del TC ha generat un efecte dominó en què Iceta ha estat la primera peça en entrar al joc.

El portaveu dels socialistes catalans ha reivindicat, front les paraules del president espanyol, el dret del seu partit a opinar sobre la qüestió, però posteriorment, el coordinador dels diputats i senadors del PSC a Madrid, Francesc Vallès, ha remarcat que no són "insubmisos" i que respectaran "les institucions i la sentència del TC" com "no pot ser d'altra manera". Vallès, a més, ha criticat les formacions que des de Catalunya deslegitimen el tribunal -potser perquè d'això ja se n'encarreguen els propis magistrats. Finalment, el torn ha estat per Montilla que, responent a Daniel Cirera, ha afirmat que "les lleis estan per complir-les" però que no són admissibles els "passos enrere respecte als temes que el poble de Catalunya en el seu moment va decidir".

El guirigall de declaracions, doncs, resumeix la delicada situació per la que, molt probablement, passarà el PSC. Incapaç de separar-se del germà gran, el socialisme català intenta confiar en una sentència que avali l'Estatut -cosa força complicada- per no haver d'escollir entre la seva lleialtat al PSOE i a l'statu quo o a una certa desobediència i autonomia com a partit. Una sentència negativa faria encara més evident la impossibilitat de l'encaix català amb Espanya -retallant un text que ja de per si és considerat insuficient per molts catalans- i esquerdaria de nou el discurs d'un PSC que s'haurà de reubicar. Continuarà sota l'empara del PSOE, com ha fet sempre fins ara, o es decidirà a canviar certes coses? Tot apunta a la primera opció, a pesar que noms destacats com Antoni Castells apostin ja per la segona via.