Barcelona · Només han calgut cinc hores perquè José Montilla desautoritzés la petició de dimissió en bloc dels membres del Tribunal Constitucional feta per Joan Saura. El conseller d'Interior havia explicat aquest matí, en un esmorzar informatiu celebrat a Madrid, que el TC actual està "deslegitimat" per fer una sentència sobre l'Estatut i que "seria important" que dimitís en bloc per facilitar-ne la "renovació". Des d'Andorra, Montilla s'ha afanyat a desautoritzar Saura afirmant que les seves paraules no expressen en cap cas l'opinió consensuada del govern català, sinó que representen la d'ICV. El president de la Generalitat, però, ha demanat "agilitat" al TC i s'ha mostrat esperançat que el tribunal acabarà dictant una sentència "favorable als interessos de Catalunya".

Montilla continua agafant-se al clau ardent de la possibilitat que el TC avali la constitucionalitat de l'Estatut de cara a la galeria, tot i que diverses filtracions evidencien que, en major o menor mesura, el text acabarà retallat. De fet, tal com estan les coses, el PSC és el partit al que més afectaria la possible sentència negativa del TC. Pel PP, tant el català com l'estatal, la retallada avala el seu discurs que Zapatero havia pactat un Estatut inconstitucional amb els catalans. Pel PSOE, una sentència interpretativa desgastaria relativament poc i els permetria rentar-se les mans sobre l'afer, adduint que la justícia s'ha d'acatar. CiU, evidentment, també es veuria beneficiada per la retallada, Mas tindria més a prop la Generalitat, i podria atacar políticament ERC per pactar amb un partit que, en darrera instància, és responsable d'aquesta situació, ja que el PSOE escull la meitat dels magistrats del TC. Tot i això, als convergents els costaria justificar la seva ambigüitat respecte l'encaix amb Espanya i el sobiranisme. Així, ERC i ICV rebrien el desgast d'estar al tripartit amb el PSC, però pels republicans la sentència negativa serviria per avalar el seu discurs que la via autonomista s'ha esgotat.

D'aquesta manera, qui "patiria" més la situació seria el PSC. Acceptar la sentència sense fer res -o només gesticulant- els marcaria políticament a Catalunya i evidenciaria la seva debilitat i el seu poc marge de maniobra respecte el PSOE, mentre que entrar en un escenari de confrontació política i fer perillar la seva relació amb els socialistes espanyols seria entrar en un camí que l'aparell del PSC no està disposat a iniciar. Sembla que tan sols un ajornament de la sentència després de les eleccions catalanes o una variació de pesos al si del TC podria evitar al PSC haver d'escollir entre una de les dues opcions.