Barcelona ·
Una de les teòriques catalanes més expertes en nacionalisme, Montserrat Guibernau explica quines són les claus perquè en un futur més o menys proper, Catalunya pugui esdevenir un país lliure. En una entrevista al setmanari Presència, la catedràtica de Ciència Política a la Universitat de Londres augura que a l'actualitat un possible referèndum d'autodeterminació sortiria negatiu ja que "la societat catalana està dividida, i el sentiment catalanista no significa el mateix per tothom". Tanmateix, Guibernau creu que les condicions perquè en un futur la realitat canviï hi són, però que cal "un discurs a favor del dret a decidir es construeix de forma sòlida, realista, ben planificada, sense fer volar coloms i amb lideratge coherent, honest i intel·ligent".
Montserrat Guibernau, patrona de la Fundació Congrés de la Cultura Catalana, exposa també que a diferència del que es diu des de determinats sectors espanyolistes, el món teòric té clar que "el nacionalisme democràtic representa l'esforç d'un poble i d'una cultura per sobreviure. Expressa el desig de decidir el propi futur polític i la il·lusió per construir una nació plena basada en la democràcia, la justícia social i el progressisme". Tot i això, aquesta brillant teòrica catalana ens recorda que "dir 'sóc nacionalista' no ens diu res sobre el model de nació, els principis i els valors que guiaran una societat".
D'altra banda, Guibernau, que defensa la compatibilitat entre nacionalisme i cosmopolitanisme assegurant que "adoptar una actitud cosmopolita implica una nova dimensió a la identitat nacional que consisteix a defensar els principis d'igualtat i llibertat per a tothom", creu que els Estats encara són claus. Per il·lustrar-ho, la teòrica catalana afirma que "de moment, no hi ha cap estat que hagi decidit lliurement deixar de ser-ho per convertir-se en regió, província o comunitat autònoma". Tot plegat, doncs, per Guibernau "dóna algunes pistes per entendre la rellevància del dret a decidir com a expressió de la voluntat dels pobles".
Per últim, la catedràtica de Ciència Política, nascuda a Vilanova i la Geltrú, desglossa la idosincràcia dels vots nacionalistes, així com projecta com aconseguir un increment dels mateixos en properes eleccions. Guibernau afirma que "una part dels vots nacionalistes es guanyen apel·lant al sentiment de poble, a la cultura, a la història, al territori, a la llengua, i aquests són els arguments que titllo d'emocionals. Però no n'hi ha prou, i, avui dia, la proposta d'un nacionalisme progressista i modern passa pel disseny d'un estat del benestar òptim, el desenvolupament econòmic del país, la qualitat de vida, un nivell cultural elevat, un territori net i ben cuidat". Una fórmula que Montserrat Guibernau creu que ha seguit, en bona part, el Partit Nacionalista Escocès.
