Barcelona · L'any 2004, poc després que se signés el Pacte del Tinell entre el PSC, ERC i ICV, el president Pasqual Maragall destituïa el seu número dos, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. Aquell episodi, va ser, segons l'expresident, la senyal que "aquell govern estava mort". Ara, gairebé sis anys després de posar punt i final a aquella relació política,

els Maragall i Carod s'han trobat en una entrevista conjunta al setmanari EL TEMPS per parlar del passat, però sobretot del present del país i del seu futur en un moment en què el Tribunal Constitucional amenaça l'Estatut i amb un moviment cívic disposat a deixar parlar el poble català sobre el seu futur amb consultes populars sobre la independència. Preguntats pels periodistes Gemma Aguilera i Enric Rimbau, l'expresident de la Generalitat i l'actual vicepresident del Govern conversen amb cordialitat sobre aquell primer tripartit, el procés estatutari o el referèndum d'Arenys de Munt.

Aquest estiu, els dos entrevistats van exposar la seva posició sobre la reacció que ha de tenir el país davant una sentència del TC sobre un estatut ja referendat. Calia sortir al carrer abans que no s'emeti la sentència per fer pressió. Tot i quedar-se sols, tant Maragall com Carod mantenen que cal que Catalunya es manifesti preventivament contra la ingerència del Tribunal Constitucional. "Jo vaig anar al passeig de Gràcia l'Onze de Setembre i no hi havia ningú!", exclama Maragall.

Desmarcant-se de la posició que ha fixat ERC, Carod insisteix en la importància que Catalunya parli abans no sigui massa tard: "s força indicatiu de fins a quin punt som un poble poc propositiu i molt reactiu. Aquí reaccionem i tenim iniciatives quan ja ens han omplert la cara de bufetades. En canvi, jo crec que és molt més madur, civil i nacional que se sàpiga que el poble de Catalunya ha decidit democràticament que volia aquest Estatut. Jo no el vaig votar, però des del moment que el poble de Catalunya sí que el va votar, doncs és el meu Estatut. Cap tribunal del món no té dret a modificar allò que va votar el poble de Catalunya. Si esperem que ens la tornin a fotre per sortir a protestar correm el perill de perdre una nova batalla civil amb plantejaments erronis".

Pel que fa al referèndum d'Arenys, Carod sentencia a EL TEMPS: "Tots plegats hem sobredimensionat aquesta consulta. Entenc que faci una certa gràcia anar en família a votar, però ni la Catalunya independent es decideix al Centre Moral d'Arenys de Munt ni la unitat d'Espanya la posen en perill uns 3.000 ciutadans que van a votar en un poble". En una línia semblant, Pasqual Maragall considera que la consulta pot haver fet més mal que bé: "la consulta d'Arenys ha tingut un efecte negatiu -o no positiu, si voleu-, perquè s'ha generat un enrenou massa gran per no res. Té més repercussió una gran manifestació per defensar l' Estatut que no pas poc més de 2.000 persones votant la independència en una consulta no vinculant".

Sobre l'experiència del primer govern, un i altre han preferit treure importància a les seves desavinences, i fins i tot asseguren que no han hagut de trencar el gel perquè mai no n'hi va haver entre tots dos. "En Carod era el meu segon, i jo el seu primer. I ens van fotre la punyeta immediatament, potser perquè la suma de tots dos era massa...", recorda Maragall. "El que nosaltres vam representar amb el primer tripartit no era assumible per a Espanya, encara que fos una Espanya d'esquerres", ja que "començàvem a dibuixar un estatut nacional i això era molt més del que Espanya podia assumir", apunta l'expresident, que parla de pressió del PSOE en el cas de l'expulsió de Carod perquè "ens van posar una pistola al pit".