Barcelona · La voluntat de CiU d'abarcar el màxim d'electorat potencial possible, navegant en l'ambigüitat per tal d'acontentar l'ampli espectre de votants amb què compta, deriva sovint en disputes internes a l'hora posicionar-se davant de nous esdeveniments. Després de la consulta d'Arenys, la federació va exemplificar aquesta voluntat a la perfecció:

del recolzament apassionat d'Àngel Colom a la iniciativa, present a la vila, al refredament d'ànims del secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí -"Unió i CiU mai han estat independentistes"- hi ha un món, encara que ambdós pertanyin al mateix projecte. 

Així, després de diversos estira i arronsa, la federació ha presentat una posició comuna que es pot resumir en un sí, però no'. Per CiU, la prioritat actual és la de "superar la crisi i defensar l'autogovern". s per això que la formació no impulsarà ni acompanyarà aquest tipus de consultes, tot i que les "respectarà i els farà costat". El document, buscant nexes d'unió entre CDC i UDC, recorda que els dos partits "incorporen la defensa del dret a l'autodeterminació com a dret irrenunciable".

Aquest posicionament desmunta, a la vegada, la presumpta "deriva radical" que ha agafat CiU, denunciada pel PSC poc després de la consulta. I és que si la fredor amb què ha acollit una federació que es fa dir nacionalista aquestes consultes és criticable, no ho és menys la tàctica del PSC de denunciar, d'una banda, una suposada deriva sobiranista de CiU, i de l'altra, una possible reedició del pacte CiU-PP. En què quedem? CiU s'està radicalitzant o no? I pactar amb el PP és dolent o no? Que ho preguntin a Patxi López, els senyors del carrer Nicaragua.