Quan falten poques hores per les eleccions municipals, la ciutadania demostra una certa fredor amb les campanyes, com si no anessin amb ella. I això provoca nerviosisme a les seus dels partits. El PSC creu guanyada la batalla de Barcelona, però la possible abstenció podria col•locar-los en una situació difícil i donar joc a algunes altres opcions amb què no comptàvem. La seva victòria, de produir-se, es basa en un màxim de participació.
A més, hi ha ciutats com Sabadell o Badalona on enquestes fetes per un important diari barceloní, i no publicades, els donaven un fort retrocés. Aquest seria possiblement el motiu pel qual el president José Montilla està participant tan activament en aquest final de campanya.
A CiU són conscients que aquestes eleccions són vitals. Convergència i Unió no pot retrocedir més en el camp municipal. De fracassar en aquestes eleccions, CiU haurà de replantejar el seu futur i la federació. A Barcelona, Trias ha fet una bona campanya, tot i que la seva llista ha estat molt mediatitzada per l'aparell de Mas i no ha permès incorporacions noves, que haguessin augmentat l'eficàcia del cartell electoral. Però Trias ha fet el que havia de fer; una campanya socialdemòcrata per treure vots als socialistes i ha mantingut la mà estesa a ERC, lluny de la carnisseria fratricida d'altres campanyes electorals. Però els resultats a Tarragona, Vic i d'altres poblacions, i la possible pèrdua d'alguna diputació, poden collocar CiU en una situació difícil.
ERC té la dificultat de la capital de Catalunya, on Jordi Portabella s'hi juga molt. Com sempre, ha fet una campanya molt autònoma de l'aparell del partit, amb idees pròpies. I això li ha donat molta autonomia, però també molta responsabilitat. ERC i el seu aparell central estan, però, tranquils. Saben que pràcticament tenen assegurats més regidors i més alcaldes que les passades eleccions, per la simple estratègia que s'han presentat centenars de noves llistes. Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i Xavier Vendrell han fet pinya en aquesta campanya, que ha donat una forta imatge d'unitat del partit. Cal afegir que Joan Carretero també ha cridat la militància a fer pinya a les municipals.
ICV creu estar en un moment emergent. Tenia posades moltes esperances en acostar els seus resultats als d'ERC i disputar-li la tercera força política, perquè ha presentat també moltes llistes a la Catalunya interior, però menys que les republicanes. Però els problemes del conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, d'aquestes últimes setmanes, que l'han enfrontat a diferents sectors socials que normalment donen suport a ICV, ha fet que l'equip electoral ecosocialista i els seus candidats acabin la campanya electoral amb molt de nerviosisme.
Les opcions, doncs, catalanistes i de tradició democràtica, diumenge saben que comencen una cursa amb dues voltes, i que els resultats de la primera volta, les municipals, influiran decisivament en les eleccions estatals. A més, el nerviosisme pot augmentar en les properes setmanes si el Tribunal Constitucional retalla i desnaturalitza el ja escanyolit i dèbil nou Estatut d'Autonomia.
A la resta de la nostra nació, sota la bóta del PP, s'obren esperances. En primer lloc, a les Illes, on el PSIB, amb el seu candidat Josep Antich, ha fet la més important campanya socialista dels últims anys, aprofitant la decadència i corrupció urbanística del PP. I un aspecte important pel sobiranisme, el pas endavant que ha representat la creació del Bloc per Mallorca, que ha permès la unitat de totes les forces polítiques nacionalistes i de progrés, fan que el diumenge es pugui produir un canvi de signe que permetés reconstruir l'esmicolada construcció nacional.
Al País Valencià, el candidat socialista, Joan Ignasi Pla, tot i els seus esforços, el seu carisma més dèbil s'enfronta, possiblement, amb el PP més mafiós de tot l'estat -aquell que va posar aquell eslògan "todo por la pasta". I, una vegada més, el valencianisme polític, tot i els esforços positius del Compromís pel País Valencià, no ha aconseguit la unitat amb ERPV, cosa lamentable, que farà que, encara que petita, hi hagi una dispersió en el vot. Amb tot, res està escrit, i la ciutadania podria sorprendre si no a la ciutat de València, sí a les comarques. El valencianisme polític està fent un esforç per assetjar per terra, mar i aire la màfia dels negocis del PP, actitud que tots els demòcrates hem de reconèixer.
