A CiU, conscients que els enfrontaments interns només fan que debilitar-los, han ajornat fins després de les properes eleccions generals espanyoles la redefinició de la federació, els lideratges i l’estratègia tan a nivell nacional com estatal. Un debilitat Artur Mas i un Duran i Lleida conscient que té la gran jugada de futur al seu abast han decidit la treva. El “pare” que Mas i el seu entorn creuen que han de “matar”, Jordi Pujol, ha tingut molt a veure en aquesta treva. El fantasma que Pujol “torna” ha fet tremolar els fonaments, si els tenen, del grupuscle que avui governa a l’entorn d’Artur Mas. Duran i Lleida, però, ha aconseguit no només el lideratge a les eleccions espanyoles sinó també que una persona de la seva confiança substitueixi David Madí al capdavant de la campanya electoral.
Aquesta treva en el si de CiU ha estat ben rebuda per tots els sectors catalanistes i sobiranistes que estaven indignats al veure com el catalanisme i una gran part del sobiranisme desgasten les seves energies amb lluites fratricides internes. El que caldrà veure, però, és quina llista es composarà pel Congrés dels Diputats i el Senat. I si es començarà a veure la irrupció i la continuïtat dels sectors emergents de CiU que poden configurar en un futur nous lideratges. I caldrà veure, també, si a més dels entorns d’Artur Mas i Duran i Lleida es tenen en compte altres sectors de CiU que van configurar i donar la força del “pal de paller” de Jordi Pujol.

Hi ha pau i treva a CiU. S’ha imposat la responsabilitat i el seny. Ara, el que caldria és que es fes el mateix a ERC i que els nous sectors emergents de les dues formacions nacionalistes i sobiranistes comencessin a negociar ara que encara sumen i són majoria.

Calen, doncs, nous lidertages i noves enteses per assegurar que el catalanisme i el sobiranisme segueixi essent l’eix majoritari de la política catalana.