Barcelona · Potser sense ser-ne conscient, José Luis Rodríguez Zapatero ha donat la raó a aquells que creuen que les dues úniques sortides que té Catalunya, nacionalment parlant, és quedar-se com ara (o retrocedir en certs aspectes abans del 1979, si els magistrats del TC dicten una sentència restrictiva) o emprendre lliurement el seu camí.

Ras i curt, i recordant el text signat per 62 articulistes catalans recentment: o involució o secessió. Amb una sola frase -" hem culminat la fase de l'autogovern"- el president espanyol teòricament més obert a acceptar la plurinacionalitat de l'Estat ha tombat les quimeres d'aquells que aposten pel "federalisme" o per un "estat confederal" com a horitzó nacional. Si la fase d'autogovern ha "culminat" pel PSOE, i pel PP, evidentment, ja fa temps que hauria d'haver acabat, qualsevol estadi intermedi entre l'actual autonomisme o l'independentisme és il·lusori.

Els polítics que fan referència a un federalisme que fora de Catalunya té un suport mínim, doncs, ho fan per no haver de prendre una decisió clara i concisa entre unionisme i independentisme. D'ara endavant, se'ls podrà recordar la sentència que el president abanderat de "l'Espanya plural" va deixar anar al Senat -gran Cambra territorial, per cert.