Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) han protagonitzat una de les sorpreses del 27M. Dos regidors a Berga, Vic i Vilafranca del Pendès, un a Mataró, Vilanofa i la Geltrú... i així fins a 23 regidors en 18 municipis d’arreu del Principat, de les 33 on presentaven llista en solitari. Des de la CUP, però, es relativitza la sorpresa. Anna Gabriel, regidora de la CUP de Sallent i integrant del Secretariat Nacional, comenta: “Ha estat una sorpresa relativa, perquè en tots els llocs on ens presentàvem, hi havíem treballat moltíssim”. La irrupció d’aquesta vintena de regidors als consistoris catalans, però, no suposarà un terratrèmol a nivell d’aliances amb els partits tradicionals: “No apareixem per ocupar cadires i prou. Es pot fer molta feina des de l’oposició”, avisa Gabriel.
I és que moltes CUPs han presentat un programa on especificaven el seu poc interès per formar govern pel sol fet de gestionar una o altra parcel·la de poder, ja sigui a Berga, Sant Celoni, Sallent o Cardedeu, per exemple. "Els encaixos programàtics són difícils", comenta Gabriel. Les demandes de la CUP d'aprofundir en la democràcia participativa, de combatre qualsevol agressió al territori, la llengua i la cultura catalanes... són difícilment acceptables pels partits tradicionals, ja siguin de dretes o d'esquerres, ecologistes de cotxe oficial i àtics a Gràcia o independentistes de mans netes que venen aire fresc i poca cosa més. Com a exemple gràfic d'aquest nou estil, la campanya electoral de totes les CUPs no ha superat els 10.000 euros, una xifra d'allò més austera, però efectiva, com ho exemplifiquen els 23 regidors aconseguits –29, comptabilitzant els resultats de les candidatures de Sant Pere de Ribes i Arbúcies, vinculades a la formació independentista.
Les CUPs, tal com ja han fet a Vilafranca o Valls, basen la seva força en dur als plens tota una sèrie de debats i demandes dels moviments socials i cívics que, d'altra manera, no existirien en la política oficial. En aquest sentit, el ple del consistori vilafranquí -PP inclòs- va demanar la llibertat de Núria Pòrtulas arran d'una proposta de la CUP local, fet que els empeny a afirmar: "No som unes sigles més. Tenim un projecte propi".
Les CUPs -integrades per militants de l'esquerra independentista de casals, ateneus, entitats de defensa territori, sindicats estudiantils... - , no es plantegen en breu fer cap pas supramunicipal: "Som candidatures per fer feina municipalista, amb càrrecs electes o no", apunta Gabriel. En aquest sentit, els candidats de les CUP que han quedat fora dels ajuntaments -a Martorell, Navarcles o Barxeta, al País Valencià, els ha faltat un grapat de vots-, continuaran treballant pel municipi: "No perquè no haguem obtingut regidors, deixarem de fer feina per cada un dels pobles". I els que sí que han entrat als consistoris, tenen un as a la màniga: les forces de govern hauran de cercar la seva complicitat per aprovar molts projectes i pressupostos. El camp per córrer, per tant, és ampli.
