Els resultats d’aquestes eleccions no han estat bons, i cal que els sobiranistes en siguem conscients. A les Illes, la derrota del PP permetrà aturar la degradació política, nacional i lingüística, si s’aconsegueix un govern de progrés i nacional. Al País Valencià, per contra, cal un replantejament global del valencianisme polític i de l’estratègia de construcció nacional. La victòria aclaparadora del nacionalisme espanyol del PP i les seves estratègies assimiladores al projecte espanyol col.loca aquesta part de la nostra nació en una situació límit per a la construcció nacional. Al Principat, l’eix central de la nació, els nacionalistes i sobiranistes de CiU i ERC no han aconseguit sumar resultats que permetessin una entesa nacional. La fractura del nacionalisme polític caldria també observar-la des de l’extensió de l’abstenció, a la que segur que ha ajudat la fractura d’aquest espai polític.
El PSC, amb 918.552 vots i 2.563 regidors, guanya les eleccions i assoleix l’acumulació de poder institucional més gran de la seva història, governant a totes les capitals i ciutats importants de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de la capital de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Té, doncs, la gran responsabilitat de futur.
CiU, amb 717.273 vots i 3.370 regidors, aguanta i no es produeix la gran derrota que preveien molts analistes. És l’única força política que puja a Barcelona, i Trias aconsegueix uns excel.lents resultats tot i tenir part de la seva federació que li ha jugat a la contra. CiU també recupera algunes ciutats importants i guanya les eleccions en nombre re regidors. Amb tot, caldrà també que analitzi on l’han dut les lluites fratricides en l’espai nacionalista, tan cansat, i han convertit en abstencionistes una part dels seus electors.
ERC es consolida com a tercera força política, guanyant 300 regidors, però això no hauria d’amagar els retrocessos a Barcelona i al seu cinturó (Hospitalet, Cerdanyola, etc) i a les grans capitals catalanes, producte, en part, de que una part dels seus electors segueix sense acceptar la política d’aliances amb el PSC i el tripartit. A més, els han sorgit candidatures independentistes, com la CUP o el PRC, que els han restat pocs vots però els necessaris per fer mal a l’opció majoritària de l’independentisme. ERC cal que recuperi per a les eleccions espanyoles el lideratge i la credibilitat en l’espai independentista, i ha de ser conscient del preu molt alt que està pagant amb el seu paper dins el Govern de Catalunya.
ICV, amb 282.279 vots i 283 regidors, també ha pagat la seva política en el govern tripartit, que l’ha apartat de part dels moviments socials que li eren afins. La derrota de Ciutadans és un fet positiu per a la convivència i per l’ideal de tots els catalanistes i nacionalistes de construir “Catalunya un sol poble”.
