El PP ha arrasat al País Valencià. El 27M s’han plasmat fidelment les enquestes que manejava el partit en la intimitat, que es resumien en dos mots: ‘victòria’ i ‘absoluta’. Els propis votants del PSOE estan encantats que Camps faci i desfaci i no han dubtat en dipositar la butlleta popular a l’urna. Si fa quatre anys la distància entre el PP i la suma de PSPV+EU+Bloc va ser de només 4.000 vots -tot i que la invisibilitat del Bloc a les Corts-, ara la xifra ha augmentat estratosfèricament fins als 250.000. El cinturó roig valencià s’ha esfumat, com es demostra clarament a Torrent, la Cornellà valenciana, feu socialista al 100%, guardonat com el municipi més sostenible de l’Estat... El PP, en aquesta ciutat clarament hostil, i presentant una candidata desconeguda, ha passat de 8 regidors a 13, mentre que el PSPV s’ha esfondrat de 15 a 11. Per l’extrema dreta, el PP també ha ofegat el blaverisme. A València ciutat, Vicente González-Lizondo i Juan García Sentandreu sumen un pírric 2.14% dels vots. Tothom estima Camps.
El progressisme i el valencianisme han quedat seriosament tocats. En previsió de les futures eleccions estatals, el més probable és que fins llavors no hi hagi moviment de fitxes. Un cop hagi guanyat Zapatero o Rajoy, tornaran les lluites intestines entre les famílies del PSPV, Esquerra Unida tornarà a l'etern debat sobre si ha d'accentuar encara més el discurs esquerrà i republicà, i el Bloc haurà de reflexionar per què ha perdut pes a nivell municipal, on presumia de musculatura. Sigui com sigui, la derrota del 27M fa impossible qualsevol somni de victòria a quatre anys vista. Uns i altres, com a mínim, marquen un horitzó de vuit anys. Vuit anys en els quals el país, institucionalment, s'assembli més a Múrcia que a cap altra comunitat autònoma amb un mínim de conflicte nacional. La carlista Navarra podria ser un bon exemple a seguir, però queda a anys llum dels sentiments que diumenge es respiraven al llarg i l'ample del territori.
Tot indica, però, que és el propi PSPV el gran responsable de la desfeta. Igansi Pla no ha generat cap mena d'illusió entre els seus acòlits. El votant del Bloc ha votat Compromís pel País Valencià sense remordiments. El votant del PP ha votat el PP en massa i ha aconseguit captar nous adeptes amb anuncis tant llaminers com el del circuït urbà de Fórmula1. El votant d'EU... possiblement ha votat PSOE, el vot útil de debò. I el votant del PSOE? Diumenge feia un dia assolellat i les platges estaven plenes de gent. Si algun socialista va tenir temps per acostar-se a les urnes, més d'un i més de dos van optar per la gavina. Pla no connecta amb la gent: ha perdut 300.000 vots sufragis respecte el resultat que va aconseguir Zapatero a les eleccions estatals de 2004.
A València ciutat, el cristo gros que va treure el PSPV no ha servit per aturar la piconadora Rita, que suma 21 regidors, dos més que fa quatre anys. Camen Alborch ha quedat a 23 punts perceptuals de Rita Barberá, tot un rècord a nivell estatal. I EU, que aspirava a aconseguir el tercer regidor, ha quedat com Unió Valenciana o Coalició Valenciana, és a dir, amb res de tangible, tot i recollir un 4.79% de suport electoral.
Camps, reforçadíssim
Eduardo Zaplana toca a retirada. El seu intent de boicot constant a Francisco Camps i les tant esmentades conseqüències electorals que la disputa comportaria, han quedat en no-res. Camps, Rita i Fabra han derrotat l'enemic intern amb autoritat i tenen corda per anys. Un dels últims feus zaplanistes tolerats per la direcció, Altea, passarà a mans del PSPV i el Bloc. Una derrota popular que, en termes generals, s'ha viscut com una victòria de la direcció popular.
Pànic cultural
Ja en tenim prou, deia el món de la cultura. Ja en tenim prou, pot ser que digui el PP a partir d'ara, amb les mans lliures per fer i desfer als ajuntaments, les diputacions i la Generalitat. Posicionar-se sempre pot passar factura, i el PP sembla disposat a voler cobrar. Les emissions de TV3, per exemple, poden ser un bon pastís per començar a celebrar la victòria.
