Barcelona · La sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya ha tombat 14 dels 223 articles que conté la llei catalana, i deixa sota interpretació 23 articles més i

4 disposicions legals. La majoria de normes que la sentència ha considerat inconstitucionals fan referència a l'ús del català a les administracions i al poder judicial. També elimina el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges i algunes competències en matèria de caixes, i retoca un dels preceptes del finançament. De manera concreta i segons informa l'ACN, els articles tombats són els següents:

Llengua
El bloc dels catorze articles que han estat declarats inconstitucionals s'ha aprovat per vuit vots a dos. Els magistrats consideren inconstitucional el punt 1 de l'article 6 que estableix que el català és la llengua 'preferent' a l'Administració i als mitjans de comunicació públics de Catalunya.

Síndic de Greuges i Consell de Garanties
També consideren inconstitucional l'article 76.4 de l'Estatut en el punt en què estableix que el Síndic de Greuges supervisa 'en exclusiva' l'activitat de l'Administració de la Generalitat. A més, invalida també l'article 76.4 que diu que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant en relació als projectes de Llei del Parlament que afectin drets reconeguts a l'Estatut

Justícia
El TC declara inconstitucionals cinc preceptes del model judicial català de l'Estatut. Es tracta de l'article que diu que el Consell de Justícia de Catalunya (CJC) actua com a òrgan desconcentrat del CGPJ; dels que estableixen les atribucions del CJC; el què estableix que el CJC participa en el nomenament del president del TSJC; el que afirma que el CJC està integrat pel president o la presidenta del TSJC; el 100.1 que nega que es pugui recórrer nu acte del CJC quan hagi estat dictat en exercici de les competències de Catalunya; i el que estableix que el CJC pot cobrir les places vacants de jutges i magistrats a Catalunya. A més, el segon apartat de l'article 95, que indica que el TSJC és l'última instància judicial a Catalunya, haurà de ser interpretat segons les indicacions del TC.

Competències
També declara inconstitucional part de l'article 111 en matèria de competències. L'article fixa que corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva en les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat. El TC declara inconstitucional la part del text que segueix i que diu que aquestes bases les fixarà l'Estat 'com a principis o un mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord a la Constitució i l'Estatut'.

Caixes
Les disposicions sobre caixes també queden retocades. El TC elimina part de l'article 120.2 quan diu que la Generalitat exerceix la competència en matèria de caixes 'd'acord als principis, regles i estàndards mínims que establoeixin les bases estatals', una referència que també elimina de l'article 126.2.

Finançament
La sentència retoca a més el finançament perquè deixa sense validesa l'apartat 3 de l'article 206 quan fa referència a que els recursos financers del Govern podran ajustrar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per garantir la solidaritat 'sempre i quan es dugui a term4e un esforç fiscal també similar'. Per últim, el TC declara inconstitucional l'apartat 2 de l'article 218 que diu que la Generalitat té competència en matèria de finançament local i que aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular tributs propis dels governs locals.