Al carrer Nicaragua diversos dirigents històrics del PSC, entre ells Josep Maria Sala, que tanta feina ha fet aquests darrers anys per obrir ponts de diàleg amb la primera immigració espanyola que va venir a Catalunya, veuen amb preocupació la creació d?un nou partit polític que naixerà amb l?objectiu d?acabar amb 25 anys de ?dictadura nacionlista?, primer conservadora i ara d?esquerres. Per terce Al carrer Nicaragua diversos dirigents històrics del PSC, entre ells Josep Maria Sala, que tanta feina ha fet aquests darrers anys per obrir ponts de diàleg amb la primera immigració espanyola que va venir a Catalunya, veuen amb preocupació la creació d?un nou partit polític que naixerà amb l?objectiu d?acabar amb 25 anys de ?dictadura nacionlista?, primer conservadora i ara d?esquerres. Per tercera o quarta vegada des de la transició democràtica un sector ?d?intel?lectuals?, que podríem definir com ?pijos-babèlics? , alguns d?ells provinents del grupuscle ?Ágora socialista?, intenten portar a terme una operació que doni sortida al seu malestar personal, provocat per l?autoodi i l?acomplexament nacional, en l?opinió pública i fer-lo extensiu a la resta de la població. Se senten presoners del sistema nacionalista, que els atrapa, sembla ser, en una societat injusta plena d?imposicions sense sentit. Ara les bèsties negres són el president Maragall, que consideren que ?els ha traït i que intenta exercir de pujolista?, a més de representar l?opció catalanista i burgesa del país; i José Montilla, que ?té la síndrome d?Estocolm?, perquè, si ja és inexplicable que hi hagi nacionalistes catalans, la possibilitat que un dirigent que no ha nascut a Catalunya mostri certes actituds catalanistes esdevé del tot inverosímil. Fins i tot un d?aquests personatge, Ivan Tubau, afirma que les sigles PSC signifiquen ?Partit Separatista de Catalunya?. Aquest grup, però, no només gaudeix del suport estratègic de l?actual director de El Mundo, Pedro J. Ramírez, que els ha deixat el diari com a altaveu, sinó també d?alguns sectors del PSOE que no veuen malament una operació d?aquestes característiques per tal de frenar l?anomenada ?deriva nacionalista? del PSC i les seves propostes de nou Estatut, amb finançament just inclòs. Així doncs, els de Azúa, Tubau, Pericay, Boadella, de Carreras, Trías, etc. prometen atacar de nou, però amb un discurs molt vell.
