L’Obra Cultural Balear considera que el poble de les Illes Balears ha castigat la deriva extremista del Partit Popular contra la llengua catalana i contra la cultura pròpia i ha atorgat la majoria en totes les grans institucions de l'Arxipèlag (el Govern, els consells insulars i els ajuntaments de les quatre capitals) a les forces polítiques que varen assistir a la Diada per la Llengua del 5 de maig de 2007. Per a l’entitat, i tal i com resava el lema del mosaic humà que va aplegar més de 30.000 persones a la Plaça Major de Palma, més que mai, el futur és nostre.
Segons l’OCB, “el futur és de la societat civil i de les forces polítiques que veuen en la nostra llengua un actiu imprescindible per garantir la cohesió social a Mallorca. Els resultats del 27 de maig garanteixen que, independentment de qui encapçali cada institució, la legislatura 2007-2011 marcarà un canvi de tendència en política lingüística”. L'Obra Cultural Balear demana als representants de les forces polítiques que varen participar a la diada del 5 de maig per una Mallorca amb futur que posin el compliment de la Llei de normalització lingüística com a condició indispensable per arribar a acords. Això ha de significar, per a l’entitat, una rectificació de la política contrària a la llengua catalana impulsada des del Govern Balear al llarg de la passada legislatura i un nou impuls al procés de normalització.
L’OCB també considera molt important que les institucions de les Illes Balears donin un nou impuls a les polítiques culturals i educatives, d’importància estratègica per al futur de les Balears. En concret, en política lingüística, l’entitat considera que els mitjans de comunicació públics de les Illes Balears han d'emetre en català; que la llengua vehicular de l'ensenyament ha de ser la pròpia de les Balears, independentment que es vulgui introduir un tercer idioma a les escoles; que l'Administració pública ha de ser un model a seguir quant als usos lingüístics favorables a la nostra llengua, complint de manera escrupolosa la Llei de Normalització Lingüística; que els governants han d’eliminar la crispació en matèria lingüística i transmetre un missatge favorable a l’idioma propi; i que ha de complir el seu mandat legal de promoure l’ús normal de la llengua catalana. Totes aquestes polítiques s’han de fer des del diàleg amb la societat civil, evitant que la llengua sigui un motiu de conflicte.
En matèria de cultura, l’OCB considera que les institucions han d’impulsar la cultura pròpia des de diferents vessants, impulsant el consens amb els creadors i amb les empreses que fan feina en aquest àmbit. Els propers governs hauran de modificar els atacs als patrimoni arquitectònic i arqueològic de la darrera legislatura, que s’ha concretat en la destrucció de jaciments i en l’enderrocament de monuments protegits. Un especial esment s’ha de fer al món de la cultura popular, que ha rebut humiliacions per part dels governants al llarg dels darrers temps. Les institucions han de rectificar i impulsar de bon de veres la cultura com a sector estratègic des del punt cultural, però també com a generador d’activitat a una economia tan centrada en el turisme.
Des del punt de vista educatiu, l’Obra Cultural Balear demana als futurs governants que posin l’educació en el punt de mira central de les seves polítiques. El futur dels nostres fills, com a ciutadans i com a treballadors, passa per un reforçament de les polítiques de millora de l’ensenyament, molt descuidades al llarg dels darrers quatre anys. Les Illes Balears són líders en fracàs escolar i en abandonament prematur dels estudis i afronten l’arribada anual de població escolar immigrada, fet que obliga a reforçar el sistema educatiu de manera que pugui fer la tasca de generador de cohesió social que té encomanada. L’OCB creu necessari un creixement de la inversió en educació, amb la millora de les infraestructures i el reforçament dels mitjans humans i materials. Cal que el nou govern impulsi un pacte a favor de l’educació que inclogui tots els sectors socials implicats.
