Jordi Pujol, durant la seva conferència

Barcelona (ACN) · Jordi Pujol ha reconegut aquest dimarts que ja no li queden arguments contra l'Estat propi llevat de la seva difícil viabilitat en termes polítics i el risc intern de fractura. En una conferència a la Universitat Pompeu Fabra davant de més de 250 persones, Pujol ha avisat que si Espanya continua amb el seu "menysteniment polític i econòmic de Catalunya, podria molt bé ser que la taca d'oli independentista s'anés estenent". I és que el propi Pujol s'ha sumat últimament a les tesis independentistes, reconeixent que ell mateix no té proposta alternativa a la de la independència. Pujol ha pronunciat aquest dimarts una conferència davant d'unes 250 persones a la Universitat Pompeu Fabra, on ha aprofundit en les tesis independentistes que ja va exposar fa unes setmanes. Han assistit a l'acte la seva dona, Marta Ferrussola, el seu fill, Oriol Pujol, però també membres del Govern com Francesc Homs i els consellers Felip Puig i Andreu Mas Colell, a més de l'expresident del Parlament Heribert Barrera.

Ha admès que durant molt de temps ha mirat de "dissuadir" els qui optaven per l'independentisme, perquè ell mateix creia en la possibilitat d'una Catalunya amb el reconeixement, la garantia i la capacitat de projecte necessari en un marc espanyol. Vist que això no és possible, ha reconegut que ja no té arguments per convèncer ningú llevat del de la difícil viabilitat d'un projecte independentista i el del risc intern del país. I és que l'expresident ha alertat que aconseguir un Estat propi és un objectiu que xocaria de front amb Espanya, però també amb Europa, ja que pràcticament totes les independències europees del segle XX han estat resultat d'una acció independentista, però també per la implosió dels imperis o dels estats plurinacionals. Això seria més fàcil a l'Europa de l'est o central.

Malgrat aquestes dificultats, "importants però d'un altre ordre", ha constatat que l'independentisme va en augment, perquè si la idea d'Espanya que ara preval es consolida, "l'alternativa està entre la independència i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya". "Si Espanya segueix en la seva línia de mensyteniment polític i econòmic de Catalunya podria molt bé ser que la taca d'oli independentista s'anés estenent", i ja ho està fent "com a plaques tectòniques que es mouen". "Jo no tinc proposta alternativa", ha remarcat.

Els independentistes, ha conclòs, ja no poden ser criticats en nom de l'ètica, perquè no l'ha practicada Espanya ni els seus polítics, ni en nom del TC, en nom de l'economia ni del progrés social, perquè Catalunya ja ha començat a recular. "No els devem res, més aviat ens deuen", ha dit. Ni tan sols podran criticar els independentistes els que no estan a favor del pacte fiscal, com PSC i PPC.

Però l'expresident de la Generalitat no sempre ha pensat així. Ell mateix ha reconegut que en els últims temps ha hagut de reconèixer que alguns del seus plantejaments de sempre "com a mínim s'han de revisar". Ha explicat que abans assegurava que abans de res se sentia català, però això ho veia compatible amb "ser espanyol i participar racionalment i sentimentalment a fons i lleialment en un projecte espanyol" que respectés la identitat catalana. I durant més de 55 anys ha treballat d'acord amb aquesta idea, visitant Andalusia, Extremadura i Castella per veure quins problemes tenien per veure que es podria fer des de Catalunya per ajudar-los.

Gairebé avergonyit de la seva actitud anterior
De fet, Pujol ha admès que quan ara rellegeix el que llavors escrivia es queda una mica "astorat", especialment perquè des de fa temps escolta dir a personalitats del PSOE i del PP que "la solidaritat només s'ha d'aplicar amb els béns aliens". "Gairebé m'avergonyeix veure com la meva i la nostra actitud -que eren fruit d'un sentiment de responsabilitat i de solidaritat autèntiques, d'arrel moral tant o més que política- ni han estat enteses ni han estat mínimament correspostes. Com han estat i són burlades", s'ha queixat.

Ell mateix i Convergència pensaven que, a través d'una col·laboració política, econòmica i d'hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya, es podia anar consolidant una estructura d'Estat que permetés el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. I això comportava, ha continuat, una "contribució lleial i a fons" per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d'Espanya.

I això és el que va practicar CiU durant 35 anys. Pujol ha dedicat bona part de la seva conferència a exposar amb fets històrics aquesta contribució que ha fet CiU al progrés econòmic i social d'Espanya, fets que s'han convertit en arguments a favor de la independència vist el resultat final. Per exemple, ha citat els diferents suports que la federació ha donat a governs espanyols de tots els colors, ja sigui el d'Adolfo Suárez i la UCD, el de Felipe González i el PSOE o el de José María Aznar i el PP.

L'última mostra d'aquesta actitud ha estat recent, fa menys d'un any, quan Espanya estava a punt de ser intervinguda i José Luis Rodríguez Zapatero no pot comptar amb ningú que amb CiU per poder fer les reformes necessàries que ho evitin. "La força política més representativa del nacionalisme català va jugar el que en podríem dir una carta espanyolista i europeista", ha subratllat.

Sentència "demolidora" contra l'Estatut
Però, en canvi, la resposta d'Espanya ha passat per una sentència del Tribunal Constitucinal (TC) "demolidora" amb l'Estatut, i el mateix Zapatero parla de "missió complida" quan ell mateix va prometre que donaria suport al text que sortís del Parlament de Catalunya. "Hom no sap si s'ha de qualificar de cinisme, de mala fe o simplement de niciesa", ha lamentat. Però és que a més, la sentència de l'Estatut, ha afegit Pujol, va alegrar molts dirigents del PSOE, històrics i actuals, com Guerra, Bono i Chaves. Aquesta reacció va ser coronada, a més, per reaccions individuals com la de Carme Chacón, que va escriure un "article penós" juntament amb Felipe González, un article "que s'haurien d'haver estalviat".

En definitiva, segons Pujol, CiU o CDC sempre han estat a favor de contribuir al progrés d'Espanya, acceptant fins i tot el 'cafè per a tothom' de la transició. Ara, després de veure què ha passat i que l'espoli fiscal que pateix Catalunya puja ja al 9%, un té, ha dit l'expresident de la Generalitat, "una sensació d'engany i d'estar tractant amb gent amb la qual mai no et podràs entendre i que no hi ha res a fer". "Això fa perdre el respecte i la confiança, que és on hem arribat", ha assenyalat Pujol, que s'ha fet seva la reclamació del pacte fiscal que defensa Artur Mas.

De fet, Pujol ha explicat que aquest projecte amb una Catalunya que encaixa dins d'Espanya "començava a ser evident que estava fracassant" ja pels volts del 2000, abans del procés estatutari. Ja llavors "va quedar clar que del projecte de diàleg i d'esforç, d'acceptació de la personalitat pròpia de Catalunya en un marc espanyol respectuós i obert a la diversitat, de tot això no en volien saber res". S'ha referit aquí a l'última etapa de José María Aznar, però també el Manifest de Santillana del PSOE.

PP i PSOE demostraven i demostren una nova actitud recentralitzadora després de la transició, però amb la sensació afegida d'una Espanya "enfortida", i amb la mentalitat de "nou ric agressiu". Això fa pensar que no serà una batalla de segon ordre, sinó una "ofensiva molt a fons" que s'ha posat de manifest amb la sentència del TC, ha conclòs. És per tot plegat que ha considerat que "per pura lògica i per un sentiment profundament ferit, té tot el sentit que hi hagi un increment notable de l'independentisme".