Avui, el principal tema de conversa entre la major part dels membres del cos de Mossos d'Esquadra era la notícia referida a l'informe fet públic ahir per CiU al Parlament. La pregunta que es feia ahir tothom era qui era l'autor o autors de l'esmentat informe, que els principals líders de l'oposició, Artur Mas i Felip Puig, atribuïen a responsables polítics d'Interior, i que segons deia la consellera, desconeixia l'autoria però negava que fos ningú del seu equip. Però entre molts dels professionals de la policia es tenia la certesa gairebé absoluta de saber qui eren els autors, si bé sense tenir proves fefaents. Aquestes sospites fonamentades apunten a un grup molt reduït de policies, alguns d'ells militants socialistes, altres simpatitzants, altres oportunistes, que aprofitant el canvi de Govern van voler influir en les decisions del Govern i del departament d'Interior. Per molts dels policies que avui comentaven la notícia, el mòbil que va dur a aquells altres Mossos a confeccionar l'informe no va ser altre que el revantxisme, el voler aprofitar l'oportunitat per col•locar-se i ascendir, una cosa que no van poder fer en l'etapa anterior. Si bé per a molts dels que avui comentaven la notícia, caldria fer una anàlisi aprofundida i rigorosa de l'etapa anterior, en la qual es van fer malament moltes coses a la nostra policia, altres van ser ben fetes, sense oblidar però el paper que l'Estat espanyol va jugar, i encara en ocasions juga, d'obstrucció al desplegament dels Mossos d'Esquadra. Dit això, la reflexió que avui era més generalitzada era la de censurar el contingut i l'estil de l'informe, pel seu to feixista que recorda els millors estils de purgues polítiques de sistemes totalitaris. Entre molts mossos, especialment entre comandaments i mossos de més antiguitat en el cos, es tenia coneixement de l'existència d'aquell pretès grup de pressió, que va mantenir moltes reunions amb gent de dins i fora del cos, intentant captar adeptes per a la seva causa, que realment no era una altra que vetllar per l’interès i la promoció personal, embolcallant-lo en un suposat interès de fer una política de seguretat progressista i d'esquerres. També es tenia coneixement que aquests intents no van reeixir i no van obtenir el ressò ni es van adoptar les mesures que es plantejaven per aquest grup, les quals coincidien plenament amb el text de l'informe, coneguts per molts a través del web de CiU. La majoria dels mossos i mosses coincidien avui que aquelles propostes sortosament no van ser escoltades ni dutes a la pràctica per l'equip d'Interior. També coincidien els comentaris d'avui en que alguns del principals promotors de les iniciatives que estaven en la línia del contingut de l'informe no tenen cap tipus de credibilitat entre el col•lectiu, atès que repetidament i al llarg dels anys, han demostrat la seva absoluta manca de qualitat professional i com s'ha demostrat ara, manca d'ètica, que l'únic que han aconseguit ha estat l'efecte contrari: fer del cos de Mossos d'Esquadra motiu de manipulació i instrumentalització política. També hi havia gran coincidència entre els mossos, de qualsevol categoria professional, en valorar de manera altament positiva l'actitud i resposta de la consellera davant aquestes acusacions. Aquesta valoració positiva no és nova, també valoren positivament en ella la defensa que ha fet en els darrers episodis en què políticament s'ha volgut utilitzar la policia catalana com arma contra el Govern. Destaquen la ferma defensa que ha fet la consellera del cos, defensa que mai havien trobat en cap dels consellers dels governs de CiU, quan més aviat tenien complex de ser els sospitosos i no gaudir del recolzament que ara sí ha mostrat Montserrat Tura. La darrera reflexió és la de la perplexitat, en veure com CiU dinamitava allò que a havia construït en 23 anys i que és avui gran part del cos de Mossos d'Esquadra.