Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 17 de de desembre del 2008 | 16:12
Notícia · Seguretat

Noves denúncies de tortures de la Guàrdia Civil a Euskadi

Barcelona · El passat dilluns 8 la Guardia Civil detenia a Irún tres persones acusades de col·laboració a banda armada. L'endemà, el jutge del cas admetia aplicar l'anomenat "protocol Garzón", que en teoria serveix per a garantir la seguretat dels detinguts. Però cinc dies després, els detinguts van denunciar haver sofert tortures -recollides pels informes del metge que els va visitar- que evidencien que el protocol no és més que un rentat de cara. A l'Estat espanyol encara es tortura -i no de forma aïllada- i, tal com expliquen els col·lectius antirepressius, no s'acabarà amb aquesta lacra fins que deixi de permetre's l'aïllament de presos sota la Llei Antiterrorista.  

Despullar als detinguts, aplicar el mètode de la "bossa" -asfixia-, cops als genitals i a la cara, simulacres de violació, amenaces sexuals, de mort, d'aplicació d'elèctrodes... Són alguns dels mètodes que, expliquen els cinc acusats d'ajudar a militants d'ETA a travessar la frontera francesa detinguts recentment, van patir durant els cinc dies d'incomunicació per part de la Guàrdia Civil. Al presentar-se davant del jutge, els detinguts van afirmar que tot el que havien declarat havia estat sota tortura.


Amb ells, ja són 32, segons explica Torturaren Aurkako Taldea (TAT), els detinguts que han denunciat tortures a pesar de l'aplicació del "protocol Garzón". La narració dels fets dels cinc acusats és la perfecta exemplificació que aquesta aplicació, a l'hora de la veritat, no impedeix les tortures que es puguin produir a les comissaries.


En primer lloc, el protocol no es va aplicar fins quasi bé dos dies després de la detenció dels tres primers acusats, cosa que l'invalida des d'un bon moment. Però és que a més, segons explica el TAT, el jutge del cas, Santiago Pedraz, no va rebre els informes mèdics -el protocol estableix que els detinguts poden rebre la visita d'un metge cada vuit hores per comprovar-ne l'estat- fins que els acusats no van haver declarat davant d'ell cinc dies després. s a dir, que Pedraz va llegir els informes mèdics, que recollien les vexacions que els acusats diuen haver sofert, sabent ja per boca dels detinguts el que suposadament havia passat. Si el protocol ha de servir per evitar tortures, com pot ser que el jutge no conegui l'estat dels detinguts fins que acaba el seu aïllament? En darrer lloc, l'advocada defensora Haizea Ziluaga ha declarat al diari Gara que no hi ha cap constància que els interrogatoris fossin gravats, tal com estableix el protocol: "No és quelcom nou. Els advocats no hem vist mai una imatge de cap detingut".


Amets Ladislao va explicar que li havien aplicat la bossa més de 50 vegades, que li havien colpejat els genitals amb un llistí -suposadament, ja que anava amb els ulls tapats tota l'estona- i que va arribar a perdre el coneixement. Maribel Prieto, segons el seu testimoni, va rebre cops al cap, la van amenaçar amb obligar-la a fer una felació als presents, i l'animaven a escapar-se per així poder disparar-la. Ibai Eguirrola afirmava que, a més de la bossa, van posar-li les mans a sobre d'una pistola  i el van amenaçar-lo amb aplicar-li elèctrodes. Tots concordaven a l'afirmar que els primers dies van ser els més durs, tot i que explicaven que, a pesar de les visites dels metges, van continuar les tortures.


En mans de cadascú està el creure o no les denuncies d'aquests detinguts, que es repeteixen any rere any. Però, sinó es tortura, perquè existeix una llei que permet tenir incomunicat durant cinc dies, sense dret a advocat, a una persona? Perquè no es graven els interrogatoris? Perquè el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat l'Estat espanyol per no investigar certs casos de tortures? Perquè un organisme poc sospitós de ser proper al món abertzale com Amnistia Internacional denuncia la manca de garanties jurídiques que pateixen els detinguts?


Són els mateixos que neguen l'existència de cap tipus de repressió a les comissaries, atribuint-ho les denuncies a una estratègia d'ETA, els que s'oposen a qualsevol tipus de llei que garanteixi la seguretat total dels empresonats. Quin és el motiu de la seva oposició si tot respon, segons ells, a una invenció?


s evident que una legislació en la que es donen per bones autoinculpacions aconseguides sota possibles tortures falla. Un Estat no pot ser realment democràtic si no es garanteix una justícia real. No és el cas de l'espanyol, i està molt lluny de ser-ho.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat