Barcelona · Reproduïm d'Alerta Solidària · El relator especial de l'Organització de les Nacions Unides sobre drets humans i terrorisme, Martin Scheinin, va presentar el passat març un informe on criticava durament la Llei de Partits i la Llei Antiterrorista de l'Estat espanyol, del que Tribuna se'n va fer ressò. Ara, Alerta Solidària ha reproduït una entrevista que Scheinin va concedir al diari Berria, en què es referma en les seves crítiques.


Xan Harriague, periodista de Berria, introdueix l'entrevista:

La primavera de l'any passat, Martin Scheinin (Hèlsinki, Finlàndia, 1954), Relator especial de l'ONU sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme, va passar una setmana sencera a l'Estat espanyol i al País Basc. Entre el 7 i el 14 de maig va analitzar la legislació espanyola, la seva justícia, i els seus tribunals. El passat 9 de març va donar a conèixer els fruits de la seva anàlisi davant la Comissió de Drets Humans de l'ONU, a Gènova. Va mostrar diverses preocupacions, sobretot en el que fa referència a la definició de terrorisme, quant a la llibertat d'expressió, la incomunicació i l'Audiència Nacional. Va oferir al Govern espanyol canvis i especificacions per a millorar la llei.

Va ser nomenat Relator especial de l'ONU el 2005. s expert, sobretot, en legislacions internacionals de relacions públiques, drets humans, constitucionals i antiterroristes. s, així mateix, professor de legislació internacional en la Universitat Europea, a Itàlia. També ostenta la vicepresidència de l'Associació Internacional de Tractats Constitucionals. Ha estat membre del Comitè de Drets Humans entre 1997 i 2004, i president de l'institut de drets humans Abo Akademi de 1998 a 2008. 

El Govern espanyol, no obstant això, ha volgut restar credibilitat a les conclusions presentades per Scheinin. Quan li ha arribat el torn de rèplica davant la Comissió de Drets Humans, el delegat del Govern espanyol, Javier Garrigues, ha parlat en aquests termes sobre Scheinin i el seu informe: "no coneix la realitat de la lluita antiterrorista, ni l'opinió de la majoria de la societat espanyola, ni la base de la Constitució espanyola. Fa l'efecte que no coneix ni tan sols el delicte d'apologia del terrorisme. Ha fet seves crítiques i denúncies que no tenen base alguna i que estan sense contrastar. Ha posat en dubte la imparcialitat dels jutges i la divisió de poders".

El Govern espanyol diu que la seva definició de terrorisme és massa limitada. Què li sembla?
Jo crec que la definició objectiva de terrorisme està ben definida en la legislació espanyola, però després hi ha molts altres delictes derivats. La definició s'estén cada vegada més i, al final, acapara delictes que no tenen res a veure amb el terrorisme. Crec que l'ús de la Legislació Antiterrorista és massa ampli a Espanya.
Alguns dels temes que es tracten en l'Audiència Nacional no haurien d'estar aquí, com per exemple, la kale borroka.  

Llavors, el Govern hauria de concretar la legislació?
Sí, jo proposo utilitzar la Legislació Antiterrorista contra el veritable terrorisme. Per als altres delictes, la via penal ordinària és suficient, sense haver d'esmentar el terrorisme. La kale borroka és violència, no terrorisme. No és el mateix.  

Què opina dels empresonats per la seva activitat política, acusats de ser membres o col·laboradors de "grup terrorista"?
Per a mi és molt difícil saber si existeixen proves. M'és molt difícil saber si algú rep ordres d'ETA i si, com diu el Govern, és part d'ETA. En el cas de partits polítics i les plataformes d'electors rebo més informació. Crec que el punt de vista del Govern és massa ampli. Actua contra grups que no tenen res a veure amb la violència. Tenir els mateixos objectius polítics que ETA no hauria de ser delicte, ni motiu per a il·legalitzar un partit polític, almenys si no té relació amb la violència.

El Govern espanyol ha respost al seu informe dient que el terrorisme està en l'objectiu, no en el comportament. Què opina d'aquesta lògica?
Estic totalment en contra d'aquesta definició, hauria desitjat que el Govern no hagués dit tal cosa. s un ús massa extremista. Per a mi la definició de terrorisme sempre està en el comportament. s una estratègia, utilitzar la violència contra gent innocent. La violència és simbòlica. Si comencem a definir terrorisme en funció dels objectius polítics, llavors qualsevol organització contrària al Govern podria ser definida com a terrorista. 

Creu que existeix la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol i al País Basc?
s una foto confusa. Espanya és una democràcia insegura que accepta moltes crítiques i punts de vista. Però és veritat que al mateix temps la il·legalització de partits i el tancament de diaris limita la llibertat d'expressió. Després són els jutges els quals decideixen si aquesta limitació és acceptable o constitueix una violació. Personalment crec que, potser, l'Estat espanyol ha anat massa lluny en alguns casos.  

En la seva opinió, la Llei de Partits garanteix la llibertat d'expressió?
s massa àmplia. Admet massa lectures i, al final, és poc clara. La Llei de Partits pot ser utilitzada en contra de la llibertat d'expressió, però no diria que aquest és el seu objectiu. Seria anar massa lluny. Però, al meu entendre, al ser massa àmplia produeix problemes.

Què hauria de canviar el Govern espanyol per a garantir la llibertat d'expressió?  
Els he proposat l'examen d'un expert sobre el Codi Penal, així com per millorar i precisar la Llei de Partits. Aquest expert analitzaria com fer que no fos tan feble, i com deixar menys espai a les lectures.

El Govern espanyol ha deixat clar que no suspendrà la incomunicació als detinguts, ignorant les seves recomanacions. Què li sembla la negativa?
No sóc el primer a demanar tal cosa. Molts experts en Drets Humans han dit el mateix abans que jo. La majoria d'estats no contempla mesures per l'estil. Espanya s'està ofegant amb la incomunicació. Mentre la utilitzi, els altres Estats i organitzacions de Drets Humans seran molt crítics amb ella. De seguir així, s'estarà afeblint a si mateixa a l'hora de defensar-se de les denúncies i falses declaracions de tortura. Jo vaig demanar que suspengués la incomunicació i, mentre no ho faci, que millori les mesures per a garantir el respecte dels drets dels detinguts.

Per a defensar-se, l'Estat espanyol ha esmentat les legislacions d'Anglaterra i de l'Estat francès...  
Hi ha una gran diferència. Altres Estats limiten l'elecció d'advocat, però poden triar a un de confiança, el que descarta cap sospita especial. Tenen algunes mesures especials per als primers dies de la detenció, però no un sistema d'incomunicació. Aquí radica la principal diferència respecte a Espanya. La majoria d'estats permet triar un advocat de confiança des del primer moment de la detenció, que és una de les mesures més útils per a evitar el maltractament policial. Per això, l'actitud d'Espanya és molt més perillosa que la de la majoria d'estats europeus.

Com veu que l'Ertzaintza torni a incomunicar?
Com he dit, estic contra la incomunicació, que s'hauria de substituir per altres mesures. Per tant, no, la notícia no m'ha alegrat.  

Què li sembla que moltes denúncies de tortura no s'investiguin?
Jo crec que quan hi ha una denúncia de tortura, s'hauria d'ajornar el judici fins a aclarir la denúncia de tortura. No em sembla bé com s'actua a Espanya, investigar el delicte en un tribunal i la tortura en un altre. A més, s'investiguen molt poques denúncies de tortura. 

Per això diu que l'Audiència Nacional pot ser un problema?
Sí, entre altres coses, però hi ha moltes més raons. Primer, un sol tribunal tracta massa delictes. Haurien d'estar més repartits. Segon, té massa competències des del primer moment de la investigació i, finalment, massa control. L'Audiència Nacional està per sobre dels països. Es limita la possibilitat de recurs per ser el tribunal superior des de l'inici de la investigació. Per tant, el dret a recurs no és possible en la seva totalitat. Finalment, Madrid i el propi repartiment del context fan perillar la investigació del cas. Per tot això, el Govern espanyol hauria de pensar de nou a treballar els delictes de terrorisme per la via judicial ordinària.  

Com s'ha pres el fet que el Govern espanyol digui que, a l'esmentar l'Audiència Nacional, s'està ficant en el que no li pertoca?
Què dir...El Govern espanyol diu que és a ell a qui correspon establir les seves institucions i legislacions, que això és part de la seva sobirania. Al meu entendre, està equivocat. En qualitat de Relator especial de l'ONU, puc donar recomanacions a qualsevol estat, ja sigui perquè modifiqui la llei o perquè, per exemple, creïn una nova institució o deposin una altra. Sóc un expert en legislació internacional, sobretot en el camp dels drets humans i, per tant, tinc capacitat per a fer-ho. Ho faig en molts estats, i Espanya no és una excepció. D'altra banda, sí, està clar que Espanya és sobirana i jo no estic reformant la llei. Només dono unes recomanacions.

Li sembla adequada la postura del Govern espanyol per millorar en matèria de drets humans?
s una postura amb una doble cara: a molts nivells Espanya és un referent, sobretot a nivell internacional, en la promoció del diàleg entre civilitzacions. En aquest camp està fent un bon treball. Però jo tinc problemes pel que fa a la legislació antiterrorista; utilitza massa mesures restrictives i, a més, Espanya compta amb institucions que no tenen cabuda en la democràcia.  

Què opina quan el Govern espanyol diu que el seu informe és una opinió personal i que s'ha basat en fets que no estan fundats?
No és així. Sóc un expert independent que es dedica a analitzar les bases de les legislacions internacionals de drets humans. Analitzo la llei que està vigent. Pel que fa al mètode de treball, tinc total llibertat per a obtenir informació de qualsevol font. Cal assenyalar que en el meu informe no hi ha agents que el Govern espanyol no hagi vist prèviament. Els he presentat l'informe i han tingut mesos per a comentar-lo. Posteriorment, és a mi a qui correspon decidir què incloc en aquest informe.

s freqüent que els governs reaccionin així?
Sí, sempre rebo crítiques. A partir d'aquí, és una qüestió d'intensitat i estil. Però he de dir que la relació diplomàtica que he mantingut en aquesta ocasió ha estat bona. Hem tingut interessants discussions. No hi ha enemistat, sinó desacord en algunes matèries.

De cara al futur, creu que l'Estat espanyol donarà passos per cuidar millor dels drets humans?
En general, percebo una bona actitud. Des que ha canviat el Govern d'Estats Units, sobretot, molts estats han admès que han comès errades. Espero que Espanya també doni passos en aquest sentit.

Què farà l'ONU després de conèixer la resposta que Espanya ha donat al seu informe?
No crec que la Comissió de Drets Humans prengui mesures especials. Pel que a mi respecta, vaig a fer un seguiment del cas.  

Però creu vostè que hauria de prendre mesures?
No sotmetran a Espanya a mesures de control com a país especial. No estaria justificat. No succeirà