Reproduïm del CEEC ·
Reproduïm del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya:
El cas posa sobre la taula les difícils relacions entre la policia catalana i part de la judicatura de Barcelona.
La sentència dictada fa dos dies per un tribunal de Barcelona contra 5 cinc Mossos d'Esquadra als que acusa d'haver torturat un detingut ha provocat un seguit de reaccions a tots els nivells en la societat catalana. Que hi hagi qui se n'alegri de la condemna d'uns policies no és d'estranyar, és més, si els fets fossin clars, seríem els primers en desitjar el compliment de la condemna per part d'uns policies torturadors. Però el cas és molt complex, i les reaccions que se'n deriven no ajuden a clarificar els fets.
Per començar, la sentència és desproporcionada si es compara amb altres casos. Per posar un exemple proper, els responsables d'haver deixat paraplègic un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona van ser comdemnats a quatre anys i mig de presó, mentre tres d'aquests Mossos o han estat a més de sis anys. No sembla gaire proporcionat si tenim en compte les lesions causades, que són les que en darrera instància marquen la quantitat de pena que emet la sentència.
De la sentència es desprèn, a ulls de qualsevol que la llegeixi, que s'ha donat total credibilitat a la versió del denunciant i a un testimoni d'aquest, i cap a la dels Mossos i als seus testimonis. Tan greu com això és que en l'informe forense presentat pel suposat torturat, no hi ha cap més lesió que un hematoma i un petit blau. No sembla tampoc l'estat que hauria de presentar algú que ha estat apallissat. Per tant, dona la sensació que l'informe forense tampoc ha estat un factor que hagi tingut en compte el tribunal. En medis policials es parla d'animadversió d'alguns jutges de l'Audiència de Barcelona cap al cos de Mossos d'Esquadra, i fins i tot s'assenyalen dos jutjats concrets com a "hostils" amb els policies. De fet, que una periodista, en aquest cas la Maika Navarro, del Periódico de Catalunya, tingui material suficient com per a omplir una pàgina sencera informant d'aquesta situació, és tremendament greu. I més greu és encara que un comandament policial manifesti en aquesta, que el fet d'haver denunciat a una jutgessa per conduir beguda "ens costarà molt car".
D'altra banda, el tractament periodístic, amb algunes excepcions com la de l'esmentada Mayka Navarro, ha estat sensacionalista. En comptes de llegir la sentència i fer-ne una lectura objectiva, es dona per bo tot el que aquesta diu i no es recullen més que de manera molt reduïda les opinions dels sindicats policials, per no parlar dels companys dels Mossos sentenciats. Potser per aquesta raó gairebé ningú parla de la trajectòria impecable d'aquests, i en tot cas el que es fa és atacar el cos per haver ascendit dos dels Mossos ara condemnats, obviant de forma absoluta la presumpció d'innocència dels aleshores encausats. Però encara pitjor és la forma absolutament diferent, per ser suau, i a les hemeroteques ens referim, amb que molts mitjans, especialment els que tenen seu a Madrid, han tractat els casos de presumptes maltractaments i tortures en que els involucrats eren membres del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. De fet, mai s'ha posat en tela de judici el conjunt d'un cos policial espanyol perquè algun dels seus membres ha estat condemnat pel delicte que sigui: tortures, assassinat, corrupció, etc. Que recordem, cap mitjà estatal va demanar la desaparició de la Benemèrita o del CNP pel GAL. s més, es va defensar la integritat d'aquests cossos i es va demanar, en tot cas, extirpar-ne els corruptes, mai es va culpar el conjunt del CNP o la GC. Finalment, part de la nostra classe política, no ha estat a l'alçada. Defensar el Cos de Mossos d'Esquadra és defensar l'autogovern, i per tant, defensar Catalunya. I utilitzar-lo políticament és antipatriòtic.
