La xarxa d’escoles en català, pacientment construïda al llarg de tota l’etapa democràtica gràcies al voluntarisme de pares i mestres i amb l’impuls d’entitats com el Moviment d’Escoles Mallorquines, va patir durant la passada legislatura una política agressiva per part del Govern Matas. De la mà del conseller Fiol, el procés de normalització lingüística va frenar en sec i es varen posar en marxa mesures agressives contra els ensenyants i contra la immersió lingüística. Projectes com el de tria de la primera llengua al primer ensenyament o el famós decret de trilingüisme, que derogava el Decret de Mínims, són un exemple clar de l’agressivitat de l’extrema dreta espanyolista contra el català. Les ànsies genocides no varen acabar el 1975, sinó que han continuat de mans dels hereus polítics del règim anterior. La situació actual del català a l'escola no és per tirar coets: la normativa contra la llengua aprovada en temps del PP continua vigent, i l'actual consellera del PSOE no sembla gaire interessada en canviar-la. Això ha provocat una gran irritació en sectors del professorat i en els sectors culturals. Però aquesta realitat tan contrària a l'idioma propi no desanima els lacais mediàtics de l'extrema dreta, que continuen amb la mateixa cançoneta dels darrers quatre anys, la que va contribuir a la derrota del PP. Segons els lacais del PP un 90% de les escoles de Balears són en català (!!!). El pamflet extremista, ultraminoritari i marginal, continua volent marcar l'agenda política davant un PSOE acomplexat, que mostra la seva cara més dretana i espanyolista.